ETS EL MEU REI TOT PODERÓS (ESPIRITUAL)

Gràcies Lluís Pagès, pel teu amable comentari on em dius que és "amor místic" i que cadascú és lliure de triar la que vulgui. És qüestió de fe.
Saluts.

Un bell poema d'amor místic, l'inici de qualsevol relació amb visos de solidesa futura.
Si l'ànima batega, el cor bategarà; a l'inrevés, però, tan sols és una fugissera aventura d'estiu. Les dues opcions són possibles, cadascú es lliure de triar la que vulgui (o la que pugui,que no sempre podem controlar-ho tot). La teva elecció, Perla de Vellut, és la que prima l'ànima, i que t'inspira tants bells poemes. Gràcies per compartir-los!

Un excel.lent poema, tot i que jo sóc una mica agnòstic i certes formes de misticisme (no totes) no van amb mi. Però si la fe et dóna a tu felicitat, mentre no ho vulguis imposar a tothom (jo no vull pas imposar a tothom res de lo meu) serà tolerable. Marc ha opinat.

Per cert, jo sí que alguna que altra vegada m'he enamorat (com a mínim dues, i en un dels dos casos, gràcies a la bellesa eterna, ella segueix siguent una amiga especial, tot i que amb l'altra m'han prohibit dirigir-li la paraula).

Però és fals que jo no m'hagi enamorat mai, tot i que també és cert que, en altres casos (no pas en els dos de l'anterior pàrraf) hagués preferit no enamorar-me perquè la dona en qüestió, hi ha dones pocavergonya al món, em va tractar malament.

I no dic res més de moment...

El que està clar és que hi ha una complexa jerarquia d'éssers espirituals que no sobresurten pas els uns dels altres pels diners, poder o intel·ligència. Sinó per llur bondat i amor. Aquests repartits entre els diferents esglaons de vibració espiritual del món visible i invisible. Al capdamunt de tot, Qui hi ha?, l'absolut, Déu!? Hi hagi qui hagi no hi ha paraules humanes ni ulls terrenals ni per a descriure'l ni per a veure'l. En tot cas si per a sentir-lo dins el cor. Això és tot, Nil.

Em dius un pensament molt apropiat per a l'home. O siga que cadascú pot tindre el seu parer sobre la idea de Déu. I jo t'ho acolleix com ho dius i no hi ha més. Cada persona és un món i accepte com m'ho has explicat. A través dels anys l'home ha pensat diferents opinions: L'home ha fet a Déu? Bona pregunta... en tot cas és l'home que es confon amb la idea de Déu. Serà sempre que Déu és el que ha fet l'home, això està clar.
Un salut...
Perla de Vellut

Jo crec que això ve a dir que segons les interpretacions o l'època l'home ha afaiçonat Déu a la seva conveniència o potser vol dir que com tot és ment, doncs l'home també ha creat Déu a partir del seu estat mental....Bona nit, Nil.

L'altre dia un sacerdot català va dir en una entrevista que li va fer el diari: No és Déu qui creà l'home a semblança d'ell, sinó que foren els homes que crearen Déu a semblança d'ells. D'ençà que vaig llegir-ho, aquesta genial conclusió, no hi deixat de pensar pas...

Gràcies per les teves paraules.
Bé, així ràpidament i sense matissar gaire, el que volia dir és que qualsevol forma i qualsevol intent per situar a Déu dins de les nostres paraules, i les nostres categories, sempre es quedarà “curt” respecte al que Ell és en realitat. Això ho sabia sant Agustí i totes les tradicions esirituals més antigues. Però malgrat això hem de parlar... amb les paraules que tenim!. El teu poema m’ha suggerit aquesta bellesa i bondat indescriptibles, i això sempre s’agraeix.
Ufff No sé si ‘he liat més encara... perdona
JM

Sant Agustí dirà: «Si intellexisti, non est Deus»: si ho has comprès, no és Déu.

El teu poema m'ha recordat unes paraules del P. Joseo Vives que vaig llegir fa temps i que sempre m'han donat molta llum: "Tota idea, tot símbol de Déu ha de romandre sempre obert, amb una obertura que és de fet un abisme que ens fa perdre en l’Infinit"

Doncs això...

I això és el que m'han suggerit ñles teves paraulers. Gràcies

Josep Maria.

la que expresses, company del 53.
Des de quina profunditat pugem!

Trobo molt bona la forma.
El contingut també; és una cosa que es troba a faltar i que tothom pot entendre, siguin quines siguin les seves creences.

Jo també adoro Déu, i una manera de fer-ho és procurant no fer mal a ningú. Perquè, per mi, si Déu ho és tot, lo invisible i invisible, aleshores qualsevulla ofensa o malifeta que es faci a l'altra és un atac a l'absolut. Déu, per als que som creients és present arreu i del que menys espera ell és ésser adorat ! només vol que actuem amb amor. El teu poema, molt formós, m'ha impressionat.... ningú com tu sap poetitzar-lo allò que és diví i amorós, Nil.

Aquell amor d'allà dalt, enmig del blau, enmig del sentiment que brolla del més endins. A flor de pell ens desveles els teus sentiments, els teus interiors. Una forta abraçada.

Aleix

M’ emociona a mi i tot que soc agnòstics per naturalesa, els teus versos un s un lloada l’ esencis del deu.magnific , Ens llegim