Eternitat...

Un relat de: sensecor

Sé que res no és etern,
Que les paraules bones es perden amb el temps,
Que les promeses i els somriures se'ls endú el lladre del vent.
Vull poder estimar-te per sempre,
poder estimar-te com si tot això fos un somni i mai acabés.

Sabia que dels grans somnis massa aviat ens despertem,
Que els bons moments, sense cuidar-los els acabem sovint perdent,
Que sense preveure-ho, es poden anar-se les coses abaix i
mai estaras aqui.
Vull donar-te les gràcies per tot un cop més

Sé que no mereixes que t'esborri de la ment,
Que els bons moments i els dolents no marxaran amb el temps,
Que els moments feliços, per sempre els recordarem.
Vull que arribi la nit per poder-te estimar un cop mès.

Comentaris

  • Potser res és etern..[Ofensiu]
    UryCambrilS | 14-10-2006 | Valoració: 10

    Potser res és etern...Per mi ho és el desig. L'amor és pot acabar...però el desig de retrobar-lo sempre perdurarà.
    ^^M'ha apassionat, Segueix eScrivint!

  • Res no és etern...[Ofensiu]
    diesi | 11-10-2006 | Valoració: 10

    ... però podem fer que durin el màxim.

    b#NaT#b

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.