Cercador
ETERNITAT EN UN SEGON
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Tanquem les portes al món
i obrim-les a l’amor.
Cerquem tota l’eternitat
en un breu segon.
Mans que acaricien,
cossos que tremolen,
alès que es barregen,
mirades que es busquen.
Mentre, a fora l’aire es mou
amb el brunzit dels cotxes
i la gent que corre
cap a destins ignots.
Dins el nostre castell
hem alçat el pont
i el fossat hem omplert
d’aigües de flors.
Aromes que es barregen
amb l’essència divina,
que sens voler em domina,
del teu sexe fragant.
Tu i jo som un de sol
al ritme dels nostres cors,
que bateguen sens control.
L’eternitat en un segon.
Ni tu ni jo ho sabem.
Durarà això per sempre?
Si ho penso bé... Què més dóna?
És l’eternitat en un segon.
Einstein tenia raó...
El temps és relatiu.
Però no sé si sabia
ficar l’eternitat en un segon.
i obrim-les a l’amor.
Cerquem tota l’eternitat
en un breu segon.
Mans que acaricien,
cossos que tremolen,
alès que es barregen,
mirades que es busquen.
Mentre, a fora l’aire es mou
amb el brunzit dels cotxes
i la gent que corre
cap a destins ignots.
Dins el nostre castell
hem alçat el pont
i el fossat hem omplert
d’aigües de flors.
Aromes que es barregen
amb l’essència divina,
que sens voler em domina,
del teu sexe fragant.
Tu i jo som un de sol
al ritme dels nostres cors,
que bateguen sens control.
L’eternitat en un segon.
Ni tu ni jo ho sabem.
Durarà això per sempre?
Si ho penso bé... Què més dóna?
És l’eternitat en un segon.
Einstein tenia raó...
El temps és relatiu.
Però no sé si sabia
ficar l’eternitat en un segon.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102672 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com