eternament

M’agradaria haver pogut guardar aquell instant per sempre. Fer-lo meu i recordar cada detall que va fer aquell moment tan especial. M’agradaria haver aturat el temps i viure eternament en una sensació que només es sent pocs pics en la vida. Però res pot romandre intacte en la nostra memòria. Els instants s’esfumen i jo no el volia perdre. Així que vaig intentar mantenir el record sencer dins meu, gaudir al màxim de tot el que ens estava passant per després dur-lo al paper i així tenir-lo per sempre.

És l’única manera de poder rememorar moments que voldries repetir totes les vegades que fos possible. Vaig guardar l’essència de cada petó, la calor de cada abraçada, el tacte de cada carícia...per així al llegir-ho, tornar a ser feliç.

No és el mateix que observar una fotografia. Llegir unes paraules que conformen un record és molt més que una imatge. Les fotografies mostren la gent, el seu exterior, cada facció del rostre...Però les paraules surten del més profund interior i ensenyen cada sentiment viscut en un moment que ens marca la vida.

Així que quan vaig acabar d’escriure la meva petita història, vaig tenir la certesa que mai oblidaria aquell instant, perquè el que roman al paper, també resta dins del cor.