Eterna joventut

En aquest món en el que vivim,
tan amoïnats per la nostra imatge,
per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos
i sobretot per ser acceptats socialment,
me’n adono que el realment important
és aparentar 20 anys i tenir una figura d’escàndol.

Sembla que tot radica en l’aspecte físic,
sobretot per nosaltres les dones.
Ens volen fer veure que les arrugues i les canes són un llast,
quan en realitat és un procés irreversible i inevitable
del decurs de les nostres vides.

Sento llàstima veient a algunes dones siliconades de dalt a baix
intentant amagar la realitat.
Però no les culpo a elles, no,
sobretot veient la quantitat d’anuncis miraculosos
que ens trauran 10, 15, 20 anys de sobre...

Tot està basat en una qüestió social (com sempre)
algú, en algun moment donat va decidir que les persones,
a partir d’una determinada edat ja no som acceptables socialment
i, es clar, tard o d’hora arriba la frustració de veure
que els anys passen, segur,
i que ens fem grans, segur,
amb els corresponents canvis que això comporta.

I aquelles persones que intenten nedar contracorrent
acaben sentint una profunda decepció veient que,
després de tots els seus esforços per evitar allò inevitable
acaben semblant quelcom antinatural més que un ser sublim.

Vull que deixin de fer-nos creure en l’elixir de l’eterna joventut
i que ens ensenyin a acceptar la nostra vellesa amb dignitat i orgull.