etèrea

Un relat de: edgar naúj

Al vespre et sommià. Ignorant la teva facilitat per travessar portes i parets, aparegueres davant els meus ulls atònits. Cap soroll, foscor; tan sols la dèdil flama de l'espelma a punt de morir.
Sense música, sense vi...
Aparegué el teu cos amagat sota un vel negre, transparent...
Aparegueres etèrea fins l'alçada dels meus ulls.
Els teus peus, un a cada banda de les meves cames, el teu cos, a uns milímetres de la meva cara.
Deixares les teves mans reposar suaument en el meu cap, acariciant el meu cabell.
Les meves, tremoroses, acariciaren les teves cames deixant la distància d'una seda.
Pujaren fins les teves natges i t'apretaren contra la meva cara.
El gemec del teu estòmac... la pell eritzada...
El meu rostre sentí la suavitat del teu sexe...
Els teus dits apretaren els meus cabells...
Suaument doblegares els genolls fins arribar a sentir la unió dels nostres cossos...
El gemec del meu estòmac... la pell eritzada...
Cap mirada, cap paraula...
Ens estimàrem aquest vespre...
No, ha estat un somni.

Comentaris

  • sorra i calç[Ofensiu]
    quetzcoatl | 05-09-2005

    He llegit 'tardor' i m'ha agradat moltíssim, i he vingut a veure què més tenies amagat per aquí.

    Trobo que acabar els relats amb el típic 'era un somni' és un recurs un xic fàcil (que poc o molt tots usem en un moment o altre). Penso que no cal posar-ho a no ser que sigui essencial per la trama del relat. En aquest cas podria ser-ho si parlessis d'una persona a la que desitges amb bojeria però que no et correspon... Però com que no deixes entreveure sentiments d'aquest tipus, no m'hi acaba de fer el pes.

    El somni en qüestió, en canvi, el trobo preciós. Una eròtica neta, molt poètica, que crea una imatge senzilla però plena de passió i, aquesta vegada, sense recórrer a l'idealisme: "Sense música, sense vi...". I amb aquest toc fantàstic d'eteri dins la nit.

    Moltes felicitats....

    m