Et veig

Et veig.
Veig com passes davant de mi, cada dia, sense ni menys dirigir-me la mirada.
Veig com somrius amb la teua gent, en un món que es troba a anys llum del meu.
Veig com lluites pels teus somnis, que curiosament, són els mateixos que els meus. És una coincidència? No. No és una coincidència perquè si t'estim sense ni menys conèixer-te és pels nostres somnis.
Sabies que mai he conegut a ningú més apart de mi mateixa amb qui pugui parlar dels meus somnis?
Sabies que n'és, de difícil, haver de lluitar sola sabent que tu podries lluitar amb mi?
Sabies que em mor de ganes per parlar amb tu i observar de prop els teus llavis, els teus ulls i la teva boca?

Et veig.
Veig com passen els dies, i no em dius res.
Veig com el temps s'acaba, i no et conec.

T'he dit abans que t'estim?