Et veig pintada

Et veig pintada,
et veig amb l'aureola màgica
que dóna relleu als sentits més vitals.

Et sento en una gravació,
la teva veu omple cràters
d'il·lusions volcàniques i eixutes.

Em refrego al teu jersei,
mentre la llana sospira, estàtica,
per la teva respiració elèctrica.

Tens un posat del tot pausat,
miraculosament serè i plàcid.

Aquests ulls, blaus com planetes del meu Sol,
deturen tota estridència visual
i em provoquen calfreds,
sense oblidar que estàs pintada.

La teva bellesa, eixordadora,
és una estampa ígnia,
i, és baf d'una vana promesa,
indeleble al destí,
nascuda d'una mà prodigiosa
i, consonant amb els temps
que t' emmarquen.

Així, amb el braç recolzat,
esdevens musa i efecte d'aquest repte.




Quadre del Repte poètic i visual nº 78: