Et sento a prop

Et sento a prop. És com si cada vegada que sorgeix una problema, que dubto, que em sento perduda... Tu estiguessis amb mi. Com si m’agafessis la mà i la comencessis a acariciar d’aquella manera tan delicada que només tu saps fer-ho. Com si envoltessis el meu cos amb els teus braços, em dediquessis una abraçada i a cau d’orella em xiuxiuegessis: “t’estimo, estic aquí”.
Et sento a prop quan camino, encara que no hi siguis físicament, però ets allà i segueixes el mateix pas que jo; sí, caminem compassats. Tu parles i jo t’escolto. La gent passa amb rapidesa pel meu costat, com si portessin un estrés desmesurat. En canvi jo estic tranquil•la, em sento bé, no tinc pressa, gaudeixo dins la nostra bombolla imaginària.
Et sento a prop. Avui em beses amb els teus llavis carnosos que provoquen dins meu una explosió de sentiments. M’acaricies el rostre i lentament tot el cos. Jo faig el mateix. Sembla que juguem a dibuixar les nostres siluetes per llavors unir-les i fer-les un tot.
Et sento a prop. T’estimo. Tu dic a tu i ho dic ben alt perquè tothom ho senti. Ets aquell amb qui sempre havia somiat i a dia d’avui és una realitat. Sí, ets tu.