Cercador
Et perdo perquè t'estimo
Un relat de: Xandra- Compartir:
Hi ha vegades que em pregunto per què sóc així. Em demano a mi mateixa perquè no t'he sabut valorar i aquesta idea em domina. Ara penso en tu constantment. M'he dit mil vegades que ho he de deixar correr, potser he perdut l'oportunitat. Però, tot i la meva ingenuïtat, als pocs instants reconec que els meus propòsits no tenen gaire èxit. Jo mateixa m'he privat de tu, i sense voler-ho. Em sento tan estúpida...Suposo que la sensació és prou coneguda; no saber el que tens fins que ho perds. El pitjor de tot és que ara sé el que vull. Sí, ara, quan t'estic perdent a una velocitat vertiginosa. Et vull a tu, en tots els sentits que comporta l'expressió. Més que voler-te, et necessito. Si no he pensat què faré quan ja no hi siguis és perquè em fa massa por imaginar-m'ho. Hi ha un abans i un després de conèixer-te, per això si desapareixes la vida serà diferent, jo mateixa canviaré...n'estic segura. Ho sé perquè ara formes part de mi. Vaig adonar-me aquella nit, potser la pitjor entre tantes altres. Va ser llavors quan vaig saber que tot el que m'havia passat no era simplement un joc. A poc a poc em vas anar guanyant i jo no m'adonava. Aquella nit, quan et vas cansar de tot, em vas fer veure que ja no erets una persona més, que tots els moments viscuts no eren artificials, que jo no sóc tan forta com creia. Perquè resistir-se als sentiments, perquè rebutjar l'amor pel simple fet de tenir por al fracàs? Però era massa tard. He intentat superar-ho, t'ho puc assegurar. Fins i tot va arribar el moment en què pensava que t'havia oblidat. Que enganyada que estava, és impossible oblidar-te. Oblidar-te a tu, que m'has fet riure. A tu, que has après a valorar-me d'una manera sobrenatural malgrat no tenir cap motiu per fer-ho. Oblidar-te a tu, que sempre has tingut una paraula carinyosa als llavis o simplement una mirada...Déu meu, les teves mirades eren el món. És impossible oblidar-te perquè m'has estimat com mai ho havia fet ningú, simplement has vist en mi alguna cosa que ningú més ha sabut veure; potser només era l'amor. M'has fet sentir tan bé al teu costat...d'aquí els sentiments contradictoris, la por, la vergonya, la inseguretat. Perquè quan sóc a prop teu em bloquejo, em congelo, no reacciono; i tot pel simple fet de voler donar-t'ho tot i no saber-ne, de voler fer-te feliç i no voler fracassar. Em sento tan estúpida...et perdo perquè t'estimo. Per què sóc així?
Comentaris
-
mbr1714 | 27-03-2010
m'ha agradat, tant aquest com els altres que he llegit, reflecteixes una mica també el que sento jo moltes vegades.
passa pels meus si vols, potser trobes alguna cosa que t'agrada!!
un petó
mbr1714 -
Benvinguda!!![Ofensiu]Fada del bosc | 10-03-2010
Hola Xandra!!!
la meva opinió és que tens molt per escriure, portes a dins les lletres tan sols les has de deixar sortir tal i com has fet amb aquest relat.
viu.... apren de les penes de les alegries... i escriu....llegeix...aquí a R.C. pots apendre molt si tu també hi participes.
Al igual que la Unaquimera he trobat a faltar els punts i a part... de tota manera jo tampoc en sé massa, aprenc igual que tu.
la Fada -
Oh, per favor[Ofensiu]Eritrea68 | 06-09-2009 | Valoració: 10
sento com si hagués llegit una cosa que em sortís de dins.
Crec que (si aquest text és autobiogràfic; cosa que, per com escrius, deu ser veritat) hem passat últimament per coses molt semblants.
Per aquest motiu, et felicito per escriure així i et dic que sé com et sents (per molt que no serveixi de gaire).
-
Es un relat molt bonic...[Ofensiu]maricel | 06-09-2009
ple de sentiments, emocions i paraules vives.
Tranquila no estas sola en aquest món, jo també soc de les que perd les coses perque les estima.
la vida es així de extranya a vegades.
Però suposo que arribarà aquell dia en que trobarem una cosa que estimem i no la perdrem.
una besada -
m'ha agradat molt!![Ofensiu]annapurna | 24-10-2008
Els sentiments, tan especials i tan complicats alhora. El teu relat m'ha agradat molt, crec que n'he captat l'essència, m'has portat a un passat que tot just comença a ser llunyà.
I en aquest cas és en l'amor, però a vegades frenem davant dels reptes i ens deixem perdre tant!!!
amb els anys suposo que se'n va aprenent.
Gràcies!
Seguiré llegint-te! -
Sentiments a raig[Ofensiu]Unaquimera | 23-10-2008
Hola, Xandra: Benvinguda a aquest web de paraules!
Ja ets de la família!
Vols conèixer opinions? Bé, aquí tens la meva: comences amb bon peu!
Aquest primer relat teu em sembla sincer; encara que no suposi una confessió personal ( no tot el que escrivim ho és, per sort per a tots! ) té una aire d'haver estat escrit a raig fet, tal com surt del cor, i això és positiu.
Alguna coseta a suggerir, per allò que dius d'aprendre? Puc aconsellar-te que valoris la possibilitat d'utilitzar punts i a part, per tal que el text en el seu conjunt no presenti un aspecte massa compacte i resulti més lleuger a la vista. Una altra cosa és que ho hagis fet així amb tota la intenció de crear un discurs continuo, sense interrupcions visuals; pot ser una opció vàlida en un cas com aquest.
I si t'agrada escriure, anima't a fer-ho, que has trobat un bon lloc per compartir la teva obra. I per llegir la dels altres, que aquí hi ha un ampli ventall d'estils: per a tots els gustos, de veritat! Això sí, si vols rebre comentaris, pensa que el camí més directe és fer-ne.
Si publiques, jo t'aniré llegint...
Bona sort, guapa!
Dit això, t'envio una abraçada molt afectuosa per celebrar que t'he descobert,
Unaquimera
-
Xandra[Ofensiu]Xandra | 20-10-2008
m'agradaria conèixer tot tipus d'opinió, sóc nova aquí i tinc ganes d'aprendre.
gràcies :) -
Xandra[Ofensiu]Xandra | 20-10-2008
m'agradaria conèixer tot tipus d'opinió, sóc nova aquí i tinc ganes d'aprendre.
gràcies :)
Valoració mitja: 10
l´Autor
17 Relats
33 Comentaris
23880 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
22 anys. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques. Publicista de professió, escriptora frustrada i/o en potència.xandra.92@hotmail.es