Et penso

Un relat de: salsilvia
Cau la freda nit dins els carrers,
de la meva coneguda ciutat
Escolto passos sobre l' esfalt , i el tràfic dels cotxes
que circulen per aquests petits carrers
que mai descansen
Ara, en aquests instants, s' em fas present
com les llunyanes petjades
del vianant que torna a casa
Trobaràs el camí per trobar-me, quan torni a ser fosc ?
quan després de la pluja, les petjades s esborrin?
Em reconeixeràs, després de tota la suor que esdevindrà de les teves batalles??
Seré tan sols un castell muntat
entre els núvols i que esborrarà un dia fred de pluja?
Ara he dibuixat un somriure en aquest cel ,per si et perds
sempre puguis retrobar-me

Comentaris

  • Enyor i lucidesa[Ofensiu]
    iong txon | 06-09-2016

    Una pregària llançada al vent, a la fosca, al carrer, a la nit... Em transporta als sentiments d'una pèrdua, un enyor, els dubtes... l'esperança!
    Un poema sentit i molt bonic. Et felicito! :)