Et necesito

Uf! Quan feia que no llegia res teu (be, la veritat és que tampoc tinc gaire temps per fer-ho).

Simplement, excel·lent.

PD: Estic veient que tenim alguns relats que es diuen igual (Llàgrimes, Et necessito,...). Espero que no em denunciis per plagi! XD

És un poema d'amor com qualsevol altre està bé però tampoc n'hi com perquè l'alabeu i li poseu deus..sincerament estan molt vistos aquets poemes...

M'has deixat bocabadat, mmm, t'expresses d'una manera brutal, mmm, ....
Un sentiment de necessitat, amb molta força. Em trec el barret.

Tia mas deixat flipant... amb la intensitat q es pot arriba a estimar.. un poema com el k no es troben, amb tant de sentiment, tanta puresa! Doncs re, k t seguire llegin i asies x els comentaris ;) Scrius mb tia!
PeToNs,
Bdjer

Pocs sentiments són tan intensos com l'amor... però l'amor, tal i com tu el descrius, el verdader amor (segons el meu entendre), aquest és inigualable, malgrat tot, espero que si no ets amb aquesta persona que tan t'estimes i necesites, hi siguis ben aviat i li diguis tot el que penses, perquè dubto molt que alguna persona en la Terra, no li arribi al cor aquest poema.

No paris d'escriure!

Un petò:
Sanke85

com han dit te molta força, és com un diamant en brut.
per altra banda estimar amb aquesta sensació de necesitat pot ser perillós

mullllll makuuuu xurrituuuuuuu
una historia molt bonica pero que algun dia o altre pugui ser un amor correspost. i bueno que jau saps! tot lu k escrius mencantaaaa
aveure can ta poses bona crinyuuuu
mults petons

Mencanta! és preciòs com descrius aquest sentiment que, jo també comparteixo, aquesta necesitat d'amor, de laltre persona....
ës preciòs! espero llegir més coses teves!


petons i abraçades

De vegades les paraules sembla que perden la seva força quan les pronunciem. Pots dir un "et necessito", i percebre que no ha arribat amb la passió, amb l'energia, amb el sentiment amb què surt de dins teu.

I en canvi, és curiós, no?... d'altres vegades trobo que passa a l'inrevés. Que allò que diem agafa una força magnificada i allunyada de la nostra intencionalitat.

Jo crec, però, que en aquest poema el "et necessito" i l'amor que traspua, hi queda ben palès.

Salut!

LLIBRE

ah! i gracies xls comentaris!!!!

tot i la teva reivindicacio de que no escrius be, he de dir que, a no ser que aquest sigui bo x casualitat (creuaré els dits xk no sigui aixi) tens una bona manera de descriure les emocions d forma captivadora, clavant-la al ben mig de la diana.

m'ha agadat molt el poema

FRAN's

que aquest amor sigui correspost!! Un amor tan pur, tan fort i tan apassionat... s'ho mereix!!

És molt i molt bonic!! Tan de bo tothom tingés la capacitat d'estimar així!!

M'ha encantat!! Fabulós!!!

Una forta abraçada!!

Anna

quins sentiments! saps estimar i entregar-te a la persona estimada... la necessites profundament... depens d´ella i la desitges amb tot el teu cor...
ho has expressat amb sinceritat i els teus sentiments són clars i ferms com les roques del mar...
felicitats pel teu relat...
i gràcies una vegada més per tots els teus comentaris...
el dilluns ja et contestaré el teu e-mail..
un petó i una abraçada!