Et miro

em pregunto... quants em passat per aquesta situació? molt bonic.
una abraçada.
vicky.

Si.. aquest es un poema molt especial.
Descriu, si més no, quan una parella talla la seva relacio, en aquest cas quan talla ell, sense motiu aparent, i tu el segueixes estimant, segueixes anyorant aquella escalfor que et donava al hivern quan tu no portaves uns guants...
Crec que les felicitacions ja sobren, m'encanta com escrius, et seguiré llegint.
Abraçades i petons*

M'ha agradat molt el teu poema, ten per segur que enten molt el que vols expresar, jo tb estimo així intensament, intensitat que te fa sentir por a que l'altra persona no ens estimi i es mes, com molt be expresses , al seu silenci, com si fos algo que no volen i no poden soportar sentir de qui mes estimen. Molts ànims pero no tinguis por d'estimar així i a expressar-ho, aunque a vegades faci mal, per mi aixo es estimar.

Hola paparola,

He llegit els teus tres poemes, i crec no equivocar-me si et dic que tots giren al voltant del mateix sentiment, gosaria dir que al voltant de la mateixa persona. Tots tres són un lament d'amor, d'un amor perdut, que tu encara estimes, però ell ja no hi és.

Aquest "et miro" és el que m'ha agradat més dels tres. És el que té més força poètica, potser et diria que als altres dos recorrent massa als típics tòpics. En la meva opinió, aquest és més polit, el més aconseguit poèticament parlant.

Bé, en tot cas, escriure sobre els sentiments que et premen el cor, per durs que siguin, ajuda a alleugerir l'ànima. De fet, suposo que és el que fem tots aquí a Relats, sigui el tema que sigui el que ens interessi a cadascú de nosaltres.

T'animo a seguir escrivint, i et dono la benvinguda a Relats. Ja veuràs quanta gent més maca que hi ha per aquí!

Una abraçada!