Et menjaré tot, no en quedarà res

Un relat de: Tanganika
Quan per fi van ser al jaç, entre llençols de roba fina i planxada amb olor d'esprai de roses fragantoses, l'home, excitat pel cos femení exuberant abillat amb roba més que marcant i per l'efecte d'unes copes opurtuníssimes en un pub, va començar a desvestir la dona.

Ella reia molt, un riure entre fals i mig fals. El licor no les feia pas, aquestes coses.
Es movia felinament i no es treuria les sabates de taló de pam per res, per estilisme i per assolir postures més que plaents que l'alçarien encara més.

Li va treure la camisa negre rutilant dues talles menys que la que li tocava i li va abaixar la faldilla de tela purpurínica vermellosa. Aquella dona lluïa roba interior per caure de cul: uns sostenidors i un tanga de setí de to cava bombollós que engrescaven al cent per cent mil.


La dona el va empentar per fer-lo quedar-se estirat al llit sobre un parell de coixins que semblaven un entrepà de res.

S'hi va llençar al damunt i s'hi va refregar amb luxúria i proferint sons obscens cada vegada amb més volum. Les parets de la cambra requerien taps per no atrofiar-se l'oïda i explotar.

Ell la va resseguir amb mans de foc roent. Va grapejar-la i va prémer el cos sinuós amb el sexe bullint.

La penetració va ser un encaix brutal i s'encavalcaven els suspirs i els gemecs.
L'esclat va aturar el planeta com si s'hagués rebut l'impacte d'una bola de drac zeta.

I va ser llavors que, en pensar aquesta imbecilitat, mentre ell reia after tant de goig, ella va mirar-lo amb un somriure desconegut i amb uns ulls nous:

-Et menjaré, sí, i no en quedarà res!!!!

Allò prometia. Ell s'hi va posar bé.

Quan va començar a notar el dolor ja era massa tard. Es va incorporar un xic i va veure horroritzat com la dona s'acabava de transformar en un pregadéu femella i es dedicava a la tasca de devorar-lo, com pertoca que facin aquests ortòpters, i com el tenia ben agafat amb les potes anteriors , llargues i robustes, amb funció premsora i se li cruspia ara un peu ara l'altre. I seguia. I ho feia amb un savoir faire tan inefable, que la barreja de sufriment i benestar àlgids el feien morir -i lentament que ho implorava- amb l'orgasme de la seva vida.



Comentaris

  • Un entrepà de res...[Ofensiu]
    nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 8

    Quan arribo a llegir aquesta frase em temo que alguna cosa no anirà alhora, o per dir-ho d'una altra manera això acabarà malament per aquest homenet que gosa jugar amb una gran deesa de l'amor. Del teu relat m'interessa aquest"menyspreu " per l'homus eroticus" que sembla que s'ho ha de menjar tot i al final és devorat, literalment per una ciència ficció creada des del llac de Tanganika on potser poden succeir aquests crus finals
    Gràcies Tanganika i m'agradaria que seguisis escrivint relats eròtics, de fet tu fes el que et vingui de gust amb un bon savoir faire. T'espero en els meus relats. Una abraçada.

  • Original!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 16-05-2014

    No se m'acut millor descripció que aquesta.

    Un relat -no sé si volgudament- descrit amb un punt de formalitat, però alhora tenyit d'habilitat i desencadenant en un més que sorprenent final.

    Seguiré llegint-te, ha estat un plaer -mai millor dit- fer-ho :)

    Una abraçada!

  • Rosa porpra![Ofensiu]
    Bonhomia | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Ei, relataires! No comentar aquesta proesa és tot un crim, eh? Animeu-vos, coi! Coses tan úniques com aquesta fan falta al món! I ella, que les escriu! Un petó, Tanganika!


    Sergi

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).