et llevaré la màscara!

Un relat de: teresa serramia



Dins aigües inundades de renecs i escaramusses,
sóc vidre de Murano i el foc em fa l’amor i em desdoblega.
Submarí dels segles enfonsat, navego dins de mi i sóc Venècia.

Amb ella cohabito en palaus perforats de vida morta
mentre oculto purpurina i decadència
sota l’antifaç procaç d’una bellesa híbrida.

Dins somnis fantasmals navego,
gondoler invisible a la Piazza de Sant Marcos
on m’he citat amb la vida disfressada de mort.

Fins que disfressada de mi em prenen per una altra
i em lleven la màscara i ens abracem apassionadament
per la cintura presos: jo vida i mort.

Travats fort pel nosaltres
junts ens ofeguem en aquesta seca por de l’estimar-nos.







Comentaris

  • bonica manera de parlar de[Ofensiu]
    joandemataro | 08-03-2011 | Valoració: 10

    Venècia i de les sensacions que desperta aquest bonic indret
    abraçades
    joan

  • Hi ha qui surt de Venècia[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-03-2011

    decebut. Jo me'n vaig enamorar,després de passejar per aquells carrerons estrets que parlaven d'amors i escaramusses. Després de contemplar palaus que em xiuxiuejaven balls i opulència però , actualment, decadència.
    El teu poema em suggereix també, que hi ha molta gent que viu eternament amb la màscara al rostre, com el fantasma de l'opera. Què passaria si descobrissim com són realment?Tal vegada dic això perquè sóc massa extrovertida.
    Coincidim en l'amistat de la C. Raichs. Ella , per a mi, ha estat una gran mestra.
    Com sempre, un gran plaer llegir-te, Teresa.
    Una carinyosa abraçada.

  • Venècia enamora[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2011 | Valoració: 10

    ralment la barreja de Venècia, el Carnestoltes i l'amor donen per a molt, moltíssim! Acabo de llegir un llibre de la Donna Leon, el comissari Brunetti, i com que estic dins de Venècia encara he gaudit més de la teva gran poesia. Tens una sensibilitat molt especial, molt humana, fotogènica, viva i colorista. Venècia sembla morta i viva alhora, tot depèn de com la mirin els nostres ulls. La teva poesia fa posar la pell de gallina. M'ha encantat. Un forte abraccio!
    aleix

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.