Et felicito!

Un relat de: Gestual

Estrenes mirada!
Ja res t'espanta…
Has trencat la dura closca del martiri,
Reneixen colors que havíes deixat morir,
ressonen cants que havíes deixat emmudir…

Tornes a caminar de nou,
la mateixa terra, però un nou cel.

El cant de l'ocell que passa,
el brogit de la gent…

I jo, assegut a la vella cadira del temps,
retrobo tan anhelat somriure…
el teu, el meu….

Sé que has patit,
has sabut guanyar.
Et felicito!



Comentaris

  • ada | 31-05-2007 | Valoració: 10

    Un somnriure..!!
    Una mirada..!!
    Un desig..!!
    ..sigues feliç..!!

  • amelie | 14-03-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat moltíssim! sobretot el primer vers: "estrenes mirada" molt ben trobat!
    planteja molt bé un bon començamen un.. tornem a intentar-ho, perfecte! ple d'optimisme :)

    per cert, aveure si penges més relats...

  • Jo també et felicito[Ofensiu]
    arasi | 22-02-2007 | Valoració: 9

    Ets al camí de l'èxit perquè sempre es guanya encara que no sabem valorar-ho i de moment ho visquem com una pèrdua.
    La clau: ‘no ploris perquè s'ha acabat, somriu perquè va passar' que va dir el poeta.
    Et deixo un somriure.

Valoració mitja: 9.67