Et diré

Em pensava que aquesta setmana no acabaria mai. Per sort, ha tornat a ser cap de setmana i t'he tornat a veure. Com la lluna d'estiu, blanca i rodona,preciosa,ha sigut la meua cita amb tu.Tot perfecte. Certament no trobe l'adjectiu de defineix el que sent quan te tinc al meu costat. És una barreja de sensacions,totes elles gratificants. Fins i tot em costa assimilar moments com aquests i fins que no arribe a casa i tanque els ulls no me n'adone de com de diferent és la vida al teu costat. Per moments, oblide en quin mes estic, en quin dia... Jo que sempre he volgut estar en tot, tenir-ho tot controlat.

Tinc la necessitat imminent de fer un canvi en la meua vida. Sembla que poc a poc arribarà. De fet,ja està de camí. Canviar d'hàbits i no tornar a reviure experiències cícliques. Vull fer amb tu tot allò que puga fer-me obrir els ulls a un món millor, a tot allò que sempre està en projecte i no arriba mai. Tu eres la circumstància perfecta, el motor de engega la meua il·lusió i la fi i raó de les meues decisions. M'apassiona tenir una relació de dependència amb tu, però al mateix temps bohèmia. Un vincle que em permet no haver de resignar-me a la realitat i que em deixa moure'm en el meu espai,això si, amb una referència,que eres tu.

I els pocs motius que em dones per pensar que eres insuportable i que el nostre vincle no pot continuar endavant, són, hui per hui, absurdes. En altres paraules, encara no he vist en la teua persona alguna cosa per la qual no lluitar.

Sols vull que sàpigues que malgrat l'estrés que estic vivint, per circumstàncies que ja saps, no farà minvar l'anhel que tinc de tu. I que continuaré parlant en condicional amb tots els sinònims d'agradar. Continuaré pensant que vull fer moltes coses amb tu i per últim, continuaré dient que ha pagat la pena esperar anys i viure altres experiències per a ara estar vivint aquesta meravella.