Et dic hola i m'acomiado a l'instant

Un relat de: llamp!

Et dic hola,
Quin paradisíac sentiment desperta la platjola!

M'he trobat en aquest sarau,
amb la rabdomàntica cerca del tresor blau.

La bullabessa és densa,
com la càbala indesxifrable de la marinada intensa.

S'emmirallen els cels clars,
en l'escripturística mar plana on transpiren miratges caniculars.

Estic ben amarat,
sóc nàufrag somicaire en el veler ancorat.

I m'acomiado a l'instant,
quan l'esquívola remor a onada retorna divagant.





CHRIS REA: "ON THE BEACH"...





Comentaris

  • poema que arriba i marxa com una onada[Ofensiu]
    Xunxi | 23-06-2011 | Valoració: 10

    hola llamp, feia temps que no et venia a veure i ja tocava.
    Bonic poema, ostres¡ escrius amb unes expressions que denoten una riquesa de llenguatge impressionants, però que no deixen de banda que el poema et porti navegant per els sentiments adequats, la platja, el nàufrag, ancorat , la canícula, jo soc una enamorada del mar i el teu poema em sembla espectacular.
    Felicitats¡¡¡

    PD: M’encanta el Hommer que t´ has posat al perfil¡ genial¡¡ Una abraçada

  • Hi ha vegades que...[Ofensiu]
    deòmises | 31-05-2011

    ...una idea costa de copsar amb una melodia, i viceversa, una melodia costa que trobi paraules. Però a tu, amic Dani, no et costa confeccionar un poema que aparentment sembla fàcil amb rima i amb versos de diferent longitud, un ritme incòmode com allò que s'hi diu. Un llenguatge que és enigmàtic i dolorós, unes paraules que duen la solitud a paratges paradisíacs, però solitaris en més d'una ocasió.

    Potser és això, dir hola i immediatament dir adéu, a reveure, fins aviat...


    d.


    PS: m'agradaria que també intentessis una carta al pare o a la mare, si segueixes el fòrum veuràs els enllaços cap al segon Repte de Minirelats