Et despulles de tots els teus tresors

Ho sento... no tenia ni idea de que m'haguéssis mig dedicat una de les teves poesies! sort que la kispar fidu me n'ha parlat perquè, sinó, no hagués pogut llegir-la i m'ha encantat. Despullar-se... de vegades és molt difícil però és necessari deixar-se veure tal com un és, a més de molt enriquidor. M'ha agradat especialment l'última estrofa, un magnífic final pel poema:

"Et despulles
de tots
els teus tresors
i me'n vesteixes."

Perquè l'amor és això, despullar-se per vestir l'altre... és preciós!

Gràcies pel que has dit, n'estic orgullosa ;)

Petons!!

Despullant les pàgines d'aquesta sorprenent web que feia un mes que no podia observar, he descobert aquest relat i aquesta especial dedicatòria! moltes gràcies per la part que em toca! ;)

Et despulles per quedar-te amb la millor part de mi, i per donar-me allò realment important en tu: el teu esperit, la teva alegra ànima, els teus somriures de misteris i tot allò que forma part de tu i et dibuixa amb febles sentiments que em fan tremolar...

Et despulles
i em magnetitzes completament

tan "senzill" d'expressar
i tan dur de sentir.

Ens veiem entre lletres!
que vagi bé,
Gemm@

ho dóna tot

i de tan POBRE que queda

és més RIC que mai

Donar-se per amor, despullar-se, és vestir-se amb les millors gales.

em deixes nua de paraules.. que més dir-te..

Petonets

Txell

els millors tresors: els que et dóna l'amor. I només tenen raó de ser quan ets capaç de compartir-los. Com tu fas, amb aquesta declaració d'amor rotunda i profunda.

Felicitats per aquesta felicitat.

no és bàsicament el sexe, els cabells, el nom, els sentiments...
el que ens diferencia bàsicament és el vestit, la classe social, el nivell econòmic, l'orgull de ser més...
cal despullar-nos de tot i enriquir l'altra.
Una abraçada.

Aquest despullar-se és molt més que una paraula, un gest o un propòsit; crec que va més enllà del que es veu i es pot explicar.
Deixar entrar al món dels significats més profunds i més lleugers, compartir molt més que un temps i un espai...
Entenc vestir amb tots els tresors a l'altre, oferir sense temences ni limitacions tot allò que s'és en realitat; estimar i deixar-se estimar amb el cós, el cor i l'ànima.

Un àgil joc de paraules que abraça la màgia d'aquesta vital complicitat.

Un petó i fins aviat!

aquest moment de veritat que expressa el teu poema.