et conec?

Et conec???

Fa dies que et vaig conèixer...
En realitat encara no han passat vint nits.
Vas arribar, de sobte, tard, a casa meva.
Demanant-me que et conegués, que et descubrís, que et despullés
Com un peix en el seu llac em vaig trobar,
Atrapada per una dolça reixa, que m'estrenyia i m'agradava.
Infidel pescador, que sempre arribes tard...
No sé com, escapo com sempre, amb una arrel a la meva terra ,
I la llavor encara per plantar.
S'ha d'esperar, diuen els savis, la lluna plena
Per tal que la collita surti bona i ferma.

La propera lluna dormiré, i potser l'altra també...
De moment deixo germinar la llavor, a l'espera.
A l'espera...
A l'espera...
Potser espero l'arrel?
Aquella primera que és dèbil i esperançadora.
Llàstima de no ser-hi quan neixi.
Estic tancada a casa meva,
Aquella on visc i d'on no m'hi sento.
Aquella plena de llums i colors i fums que se'm fan negres,
On no aconsegueixo trobar-hi res que em recordi a tu,
Infidel pescador.

Al llac on era, en aquell poblet, cada pedra em recordava a tu,
I no em deixava viure.
Ara no hi ha res que m'hi faci pensar,
I tampoc puc viure...
Em summergeixo en mi mateixa per poder-te recordar,
Infidel pescador, que sempre arrives tard...

Sort que el temps m'ha fet oblidar,
I la distancia no sentir.
I les pedres tornen a ser només pedres,
I la collita s'ha secat,
Encara que aquesta casa segueixi sense ser la meva,
I tu segueixis sent
Infidel pescador.