Et conec el ritme del dolor...

Un relat de: Marcel Vidal

Et conec el ritme del dolor i el neguit
bategant, amb massa força, dins l'ànima-
Amb prou feina, el teu cor,
del lament en fa silenci
i el teu cos, indefens, ferit,
satisfà desitjos que no et pertanyen
mentre voldries, dins teu,
aquell a qui vas reconèixer...

És ara,
quan et sents traïda per la nit,
que l'enyor d'una nova i infinita tendresa
t'acompanya al somni.

Comentaris

  • senzillament fantàstic[Ofensiu]
    Dolça | 27-09-2004 | Valoració: 9

    És un poema per llegir-lo més d'una vegada i descobrir en cada paraula el que s'entrediu. M'agrada.

  • Vivències enyorades[Ofensiu]
    brideshead | 27-09-2004 | Valoració: 8

    Descrius l'enyor i la malenconia amb tanta sensibilitat... Felicitats !
    uptnt...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: