Cercador
ESTÚPIDA INTEL•LIGÈNCIA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Pensem que desitgem
Allò que ens indiquen
que hem de pensar que volem.
Ens divertim!... Que bé!
I ho fem en allò que de veritat
i lliurement hem escollit?
Que ben informat estic!
Amb tants mitjans al meu abast
que m’assabenten del què convé saber.
Quants amics que tinc!
A facebook cinc-cents trenta-sis.
I a twuiter ja ni t’explico....
Quins fills més bons que tinc!
De l’escola me’ls recullen els avis.
I després a casa. A sopar i dormir.
Com hem progressat la humanitat!
Dels garrots a l’economia global,
bombes intel•ligents i drons no tripulats.
De l’esclavitud per un àpat al plat,
ara tinc feina amb temps il•limitat,
que em permet en prou feines anar tirant.
I ara em pregunto...
De veres hem anat endavant?
ESTÚPIDA INTEL•LIGÈNCIA!
Allò que ens indiquen
que hem de pensar que volem.
Ens divertim!... Que bé!
I ho fem en allò que de veritat
i lliurement hem escollit?
Que ben informat estic!
Amb tants mitjans al meu abast
que m’assabenten del què convé saber.
Quants amics que tinc!
A facebook cinc-cents trenta-sis.
I a twuiter ja ni t’explico....
Quins fills més bons que tinc!
De l’escola me’ls recullen els avis.
I després a casa. A sopar i dormir.
Com hem progressat la humanitat!
Dels garrots a l’economia global,
bombes intel•ligents i drons no tripulats.
De l’esclavitud per un àpat al plat,
ara tinc feina amb temps il•limitat,
que em permet en prou feines anar tirant.
I ara em pregunto...
De veres hem anat endavant?
ESTÚPIDA INTEL•LIGÈNCIA!
Comentaris
-
Només[Ofensiu]Noè Reverter Segarra | 07-03-2014
Uns pocs realment han anat endavant, els altres vivim igual però amb bateries en compte de foc.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102872 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com