Estúpida esperança

sabem que no serà possible? que mai serà real? que somiem?
em sembla que SABEM massa... qui pot definir i assegurar la possibilitat o impossibilitat de les coses?
IMPOSSIBLE només és una opinió, un punt de visió... el FUTUR té totes les cartes encara per jugar... ningú guanya una aposta a priori...
ESPERANÇA... és una possibilitat on aferrar-nos...
un relat filosòfic i psicològic ben lluitat per la teva ment inquieta...
una abraçada!

Cada escrit que fas em deixa flipada, m'encanten TOTS tia!Que bé escrius, uauuu!
Que mona, clar q si l'esperança és la força que ens anima a tirar endavant, no la perdis mai de la vida!Nosé jo tb tinc un escrit a l'esperança però el teu el supera i de bon tros!^^
T'he afegit a preferits pq ets una de les millors de per aquí!;)
No deixis mai d'escriure pq tens molt talent!:D M'encantaAaAa!

De vegades somiem, tens raó, amb la certesa de no veure mai el nostre somni fet realitat. Però tal volta aquest debanar dels sentiments és el que ens manté vius.

Dius que: "Estúpida esperança, que dia a dia i poc a poc, ens omple la vida de somnis i ens fa somiar desperts." Jo voto per continuar somiant desperta.

Dius que: "És bonic viure dels contes, però també és necessari pensar en la realitat." Exactament. Perquè una cosa no treu l'altre. No crec que siguin incompatibles. Es pot viure somiant, però tenint molt clar quina és la realitat que t'envolta. Potser sembla una incongruència, dit així. Però jo crec, sincerament, que és possible.

Salut!

LLIBRE

no he llegit el relat, encara... demà ho faig, que ja es molt tard... simplement... donar-te les gràcies pel teu comentari al meu poema "somriure"....
per cert.... la foto... és de la presentació del llibre d RC... firmant el llibre de la Conxa, la Carme o el Josep Bonnín... ara no ho recordo...
apa! molts petons!
gràcies per comentar!!! ;)

AnNna

Tens raó en que de vegades no ens serveix de res tenir esperança, però l'esperança és una pesa clau per a sobreviure. Sense ella, la humanitat no hagués avançat, sense ella, no haguéssim intentat millorar quant la cosa es torna negra.
És fàcil perdre l'esperança, però mira de conservar-la i arribaràs a la maduresa més ràpidament. Ànims i busca el teu indret per encaixar a la perfecció en la vida.

Crec que és un text un tant reflexiu, al menys a mi m'ha fet reflexionar. Mai he perdut l'esperança d'una kosa ke se que no passara. M'he sentit molt identificada! Moltes gracies x escriure aquest text. M'has fet reflexionar envers la meva vida! Segueix escrivin! I visca les escriptores joves kom nosaltres que també escrivim el que passa en la realitat, no sóm cegues.

Areww

PD. aquí el meu 10

S.Y.

...xicota! Com es nota que ets jove...
Viure cada moment intensament, gaudir del present... Del demà ja parlarem, amb esperança! Que no és el conte de "La Lechera"... Planificar, poc i amb compte... Arribar al demà, sí... Tots els dies.
Gràcies pels comentaris. No calien.
Salut i rebolica!

renunciat a l'esperança al llarg de la meva vida amb tot allò que creia impossible.... no seria qi soc, no tindria el que tinc, no creuria en el que crec, potser ni tan sols seria aqui.. no deixis mai de creure en allò que desitjes! un petonas presiosa!