Estudi de camp: Tàctiques de supervivència a RC

Un relat de: Gustau El Gripau

Informe del enviat especial.

Després de gairebé quatre mesos convivint a estones amb la comunitat de relataires (nom en que s'anomenen a ells mateixos els subjectes en qüestió), fem un primer informe sobre les tècniques de supervivència en aquest ecosistema virtual i altament diversificat.

Abans de començar cal fer algunes observacions sobre la mida d'aquesta comunitat. Tot i que aparentment està formada per gairebé 2000 individus, la població real i en activitat és molt menor, a part que molts subjectes tenen múltiples personalitats diferents gens fàcil de ser discernides. Així que es fa difícil dir la població activa real. Els meus càlculs varien entre 200 i 300 individus, però només uns 50 són presents en la majoria d'activitats.

La mort a RC (nom abreviat que ells mateixos fan servir per no haver d'escriure el nom oficial) no és produeix de manera sobtada, sinó que és un procés gradual i lent, amb petits repunts deguts principalment a l'atzar. Amb una breu mirada a la llista de subjectes es fa evident ràpidament que una gran part d'ells tenen només una o dues obres, i que de fet ja van néixer morts o moribunds. D'altres tenen un inici amb una activitat frenètica (sovint tenen fins a deu obres penjades en un primer moment) i després decauen ràpidament. I és que la supervivència a RC és dura, és necessari treballar amb una certa constància per aconseguir sobreviure, o bé fer servir alguna de les tàctiques que detallarem a continuació.

He intentat ordenat les tàctiques pel que considerem és el seu ordre d'importància, tot i que, la veritat, caldria un estudi més llarg i detallat per a delimitar-ho clarament. Però val dir que l'ús d'una sola de les tàctiques no acostuma a ser suficient, i el millor és utilitzar-ne unes quantes conjuntament.

-Publicar poesia. Aquest és el punt més important. Tots els més valorats els últims mesos, tots sense excepció, escriuen poesia o bé prosa poètica. A més, forà d'honroses excepcions, ha de ser poesia romàntica, una mica ben escrita, tampoc massa ben escrita, tocant a la fibra. Bé, s'ha de dir que més del cinquanta per cent del que es publica aquí és poesia, així que tampoc ens ha de resultar tant estrany. Però curiosament, si mirem els relats destacats per "l'editora" (un ésser sobrenatural i desconegut que dicta amb unes normes no especificades que s'ha posat de interessant últimament), no hi ha gairebé mai poesia, o molt poca, probablement menys d'un deu per cent. Es dóna així el fenomen curiós que el que suposadament més valoren els lectors no es correspon amb el que més valora la famosa "editora". Un bon exemple de democràcia il·lustrada, que en certa manera subscric, davant l'incultura generalitzada que impera els nostre dies.

-Fer molts comentaris elogiosos. Està clar que, com a la vida diària, si un vol rebre ha de donar. I per tant si un espera que el comentin i el votin favorablement, un ha de comentar. Fora de algunes excepcions notables, la gent que té molts comentaris és principalment perquè comenta molt i sempre positivament. El cas més paradigmàtic és el del Capdelin: la quantitat formidable de comentaris que té, observant també que és el que té més productes exposats, no tindria explicació si no fos perquè ell mateix comenta, breument i elogiosament, una part important del la gent que publica poesia. A part de les puntuacions que posa, sempre un deu: si cada deu que ell posa li és retornat, tal com sembla que molts dels subjectes fan, no és d'estranyar que sempre estigui d'entre els cinc més valorats. Seguint el seu exemple, una gran munió de gent ha fet aquest lloc com un dels mercat més gran de comentaris elogiosos que hi ha, sense comparació amb cap lloc de la societat externa.

-Tenim nom femení. Una breu mirada a la llista dels més valorats, a la gent amb més comentaris per relat i la gent més citada ens fa evident que la gran majoria tenen noms femenins. Val a dir que no és fàcil saber si aquest nom es correspon realment a un individuu del sexe femení, a algú que es fa passar per dona intencionadament, o bé a algú que té un nom poc precís respecte el sexe (vegis per exemple: instants, ambre, allonsanfan, i un llarg etcètera). D'altre banda també es pot produir el cas contrari, és a dir femelles que signen amb un nom clarament masculí tot i ser noies: en aquest cas no és estrany que signin els seus missatges amb un nom, real o inventat, que denoti clarament el seu sexe real (o pel que volen ser conegudes): per exemple, kispar fidu, que signa Gemm@, llibre, que signa sovint coma Sílvia, i Orgull_de_classe que a la seva biografia signa com Donzella De La Nit. Clar, sempre queda el recurs de posar un fotografia, com el cas de la Tiamat, o un dibuix prou cursi com que quedi clar que només pot ser una noia.

-Ser un adolescent. Donat que no se sap l'edat dels subjectes a priori en aquest ecosistema, no podem dir clarament quin tant per cent dels habitants són adolescents (en el sentit ampli de la paraula, des dels 11 o 12 anys fins més enllà dels 20). Ara bé, llegint el contingut dels seus escrits es fàcil adonar-se'n que una gran majoria són, ni que sigui mentalment, adolescents. La qüestió és que, a més, els adolescents formen un grup prou actiu a nivell de comentaris i de puntuacions: sempre es comenten entre ells, sempre amb comentaris elogiosos, i sempre amb puntuacions màximes. Els comentaris són, val a dir, sempre del tipus: "que maco", "anima't" o "és un cabró" (aquest últim ens els innumerables escrits sobre que trist/a està perquè l'han abandonat).

-Ser de una dona de mitjana edat. Aquest és un cas apart. Són potser el fenomen més característic d'aquest àmbit, que no es dóna en altres llocs similars. Hi ha un nombre important de dones que publiquen, d'una edat difícil de determinar (fora de casos molt públics, com la Conxa o la llu6na6), i que, a part de comentar-se entre elles, també reben comentaris d'algunes adolescents i de molts dels homes. Acostumen també a tenir puntuacions molt altes, de fer intervencions desesperades al fòrum (més endavant tornarem a parlar del fòrum) amb qualsevol excusa que provoca que ràpidament tinguin un alt nombre de visites als seus escrits animant-les i posant-los també puntuacions màximes.

-Tenir amics que et puntuïn alt (o en el seu defecte, crear un mateix varis lectors propis). Aquesta és una tècnica imprescindible per tenir èxit: mireu sinó els subjectes més valorats, tant des del punt de vista de les puntuacions, com també a nivell de comentaris. De fet no calen gaires d'aquests amics. Hi ha exemples sobrats de gent que ha arribat al capdamunt de les puntuacions seguint aquest mètode i que, de fet, tenen comentaris de poca gent: uns dels últims casos són la Laia Giner Garcia, que rep gairebé totes les altíssimes puntuacions d'uns quants lectors, Pauli , amb comentaris "per animar" dels seus col·legues, i, per que no dir-ho, Abraham, que tot i començar amb bona qualitat ha acabat posant els relats que més li rendeixen (vegis el següent punt). Un cas a part és el del Cavaller de montcaire, que sense cap problema s'ha comentat, aparentment, a ell mateix en termes elogiosos.


-Escriure cartes d'amor i desamor. Tal com em comentat quan parlàvem dels adolescents, el tema amorós és de vital importància si un vol sobreviure amb èxit aquí. Un poema d'amor, o una carta, provoca ràpidament un seguit de comentaris ("molt maco") amb puntuacions molt altes, independentment, que quedi clar, de la qualitat del escrit. Ara, si el tema és de desamor, aleshores la reacció és fulminant: ràpidament un rep comentaris "per animar" i màximes puntuacions, amb el objectiu (val a dir-ho, amb bona intenció) que la persona, que potser s'està pixant de riure a l'altre banda de la pantalla, es senti reconfortat.

-El fòrum. Finalment, tot i que caldria dir que és molt i molt important, volem destacar la utilització d'aquesta eina prou poderosa que és el fòrum: lloc privilegiat on poder autopublicitar-se, i també on explicar breument les teves penes per tal d'aconseguir que algú és miri els teus relats. I és que comentar a algú que no hi és gairebé mai no serveix de molt, així que res millor que anar a un lloc que sempre està visitat per algú o altre. Amb una mica de sort, algú dels habituals et comentarà i podràs sortir a la llista dels últims comentats, peça clau per ser comentat de nou, etcètera, etcètera. Si un a més a més participa al repte (clar que la feina que deu donar no sé si compensa el resultat), o, millor encara, es dedica a felicitar aniversaris, sants, premis i qualsevol esdeveniment que inclogui algú dels habituals, la recompensa sol ser immediata.

Bé, aquests només són uns breus apunts per tal d'explicar algunes de les tàctiques habituals de supervivència. El millor és utilitzar una combinació adequada de les tàctiques. Per exemple: publicar poesia sobre amor i desamor, amb nom femení, fer comentaris elogiosos, i estar a l'aguait de les felicitacions diverses que es fan el fòrum produeix un èxit gairebé immediat. Ah, molt important simular ser una adolescent, sinó cal escriure una mica bé per tenir comentaris!

Esperant instruccions per part seva, segueixo les investigacions i començo a preparar un segon informe més detallat.

Gustau, el gripau impertinent,

2 de Gener del 2006.

Comentaris

  • No són ni 200 ni 50[Ofensiu]
    GeorgeSmith | 18-04-2010


    Són 11, ja ho vaig demostrar matematicament fa unes setmanes gràcies al programa revelation. I es van canviant de nick per disimular i fer el mercadeig aquest de comentaris i de vots que tan bé descrius.

    I jo, mentrestant, sense comentaris!

    G

  • Com diu la cançó: "La vida sigue igual..."[Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2009 | Valoració: 10

    Aquest relat fa més de tres anys que ha estat escrit, crec, però, que la caricatura que has fet de la vida a RC segueix més o menys igual.

    Malgrat siguis, un dels autors morts que esmentes al relat, he decidit deixar de totes maneres el meu comentari i posar-te un 10 (és el que tinc costum de fer, professionalment, en poso pocs).

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Suposo que el teu nick respon a un alter ego d'un relataire en actiu fa tres anys, no?

  • quin fart de riure[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-11-2008

    però el millor ha estat llegir els comentaris, per sucar-hi pa.

  • L'escriptor mediocre | 25-11-2007 | Valoració: 10

    Ben cert això que dius i molt ben observat. Encara que jo afegiria la variable de crear rebombori on, encara que sigui molt lleugerament i de forma constructiva, t'atreveixis a esmentar un@ relataire arxiconegut@-estimat@-cometat@ per dir un parell de vertat que ningú esmenta pe por a ser linxat.

    Un relat valent.
    Seguiré llegint.

    LEM

  • dish![Ofensiu]
    AnNna | 11-08-2006

    joder.... en part m'hi he sentit identificada... i és que és cert, jo molts cops he demanar pel fòrum que la gent em comentés, jo parlo tot el dia al fòrum perquè la gent em vegi també juju, comento molta gent, que també dona comentaris, sóc femenina, adolescent...

    però ser adolescent no vol dri escriure malament, eeh!!!


    però és que jo també miro pels altres i comento relats de gent poc coneguda perquè surtin a l'ultima llista i surtin a la llum....



    ale, grans estudis xD

  • ben poc l'encertes ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 25-04-2006

    en el meu cas i me'n fot lo que pugui pontificar un granot ( gripau a Mallorca) però abans de ficar les senyores de mitjana edad a totes dins el mateix sac, crec que t'ho hauries de pensar una mica, però, clar a cara tapada tothom és molt valent, mai he fet crides desesperades perquè qualcú en llegís i no som de les que se comenten "entre elles" sempre he estat molt poc comentadora ... mira ara t'he comentat després de tant de temps, vejam si entres dins els més comentats i la teva brillant personalitat torna a resorgir, perquè el darrer sermó teu va èsser bastant avorrit ...

  • un gripau blau, babau[Ofensiu]
    poppins | 25-04-2006

    Hola! ets de veritat o ets un invent per revifar la pàgina?
    Un 10 en màrqueting gripau!
    Has aconseguit més comentaris que un nadal sense tu, mare, les dones també ens fem palles,o la trobada de relataires..
    Jo crec que ets un invent d' RC.
    Estaràs satisfet, el teu ego ha sobrepassat totes les vanitats més o menys ingènues que he llegit en aquests relats.
    Ets un cuentista de 1ª.
    No he sentit a parlar mai de que fent-li un petò a un gripau aquest es converteixi en un príncep.
    Escup verí, és el que et toca.
    Poppins

  • Seldon | 11-03-2006 | Valoració: 9

    a mi m'ha fet molta gràcia, porto dues setmanes aquí i ja veig per on va la cosa...
    ara, no et guanyaràs masses amics per fer això ^^

  • Vaja![Ofensiu]
    Valentí Valent | 10-03-2006

    Vaja! Quina sorpresa de "relat" - si es pot dir aixi - que mes que un estudi de camp es un manual molt ben redactat: l'enviat especial sho ha guanyat, el sou. Jo acabo destrenam com autor aixi que lhaure dimprimir i estudiar a fons - the de dir que com a lector no responc del tot als teus tipos topics o potser si
    Valenti Valent

  • Crec que te'n deixes unes quantes...[Ofensiu]
    instants | 10-01-2006

    Però estic d'acord en diversos punts:

    - El de l'editora, és cert quasi tots els recomanats són de prosa ¿?
    -El dels sobrenoms que no se sap ben bé que determinen, en aquest punt et puc dir que el genere dels pseudonim és important per a la fauna de lectors o relataires que cerquen quelcom més ... ja m'entens. Per als altres se'ns enfot bastant.
    - Dels comentaris cursis i adolescents del pal: " eoooo sóc jo ens veiem... o que uapo! o 10 per totes bandes... o demà faig tants anys... o de la gent que usa el forum per dir: " ei que no em llegiu... llegiu-me que el meu ego o necessita" a patades! i a mi també em cansa bàsicament perque fer un comentari d'aquesta índole pot destroçar un relat que hom s'ha currat fins la sacietat o l'ha escrit des del cor.

    Ara també haig de dir-te que tot depèn de l'actitud que un vulgui tenir en respecte a la pàgina o als tertulians, hi ha qui en fa un ús narcicista al cent per cent i n'hi ha que escriuen perque els agrada, en tot cas tot serveix per a aprendre.

    Vinga més anàlisi!!!! per cert, si t'interessa sóc home jajajajajaja i mai me n'he amagat!!

    apa salut i segueix escrivint.

    Pd: jo pense que la gent que té un o dos relats i fot la òstia de temps que no escriu hauria d'estar en un llistat a part, així sabries realment quanta gent hi ha realment en la pàgina.

  • giocondix[Ofensiu]

    molts dels que critiqueu com tu aquesta pàgina obvieu que sense la gent que entra al fòrum, escriu poemes, i d'amor, i són adolescents o dones... sense tota aquesta gent la pàgina estaria morta.

    Qualsevol selecció massa rigorosa dels textos (jo, personalment, opine que alguns no haurien d'estar publicats, però quin Déu sóc jo per decidir-ho), representaria censura. La línia que separa ambdós conceptes és ben fina.

    No dic que aquest relat no tinga algún punt de rao. Però en principi em sembla un "estudi de camp" parcial, subjectiu i incomplet. Cal saber que els estudis de camp serveixen per fer un model d'intervenció una vegada analitzada la realitat; en aquest relat només veig la crítica amargant i no la possibilitat factible de millora.

    De fet, no volia tan sols ni comentar-lo per evitar que apareguera més temps als últims comentats. A més, em dóna impressió que quan els lectors tenen davant seu un text crític, tots de sobte tenen les mateixes idees i ningú s'atreveix a criticar la crítica (perquè no crec que tots estiguen tan d'acord). A mi em va fer gràcia llegir-lo, em va divertir, i vaig trobar moltes coses encertades, però vaig trobar certs punts discutibles. Ni he dit tot el que recorde ni recorde tot el que volia dir, però aquí va el meu comentari.

    Besets

    annabella pampallugues

    PD. Sóc adolescent, dona, escric poesia i intervinc al fòrum. Segons això hauria de tindre una riuada de comentaris, però va a ser que no... :)

  • totalmen d'acord[Ofensiu]
    Tanino_1 | 10-01-2006

    vers el tema del foro. ¡És una vergonya!

  • Fantàstic el teu informe [Ofensiu]
    Màndalf | 04-01-2006

    En volem més. Reflexions que ens ajudin a millorar i a pensar. Que ens posin al lloc. Particularment penso que cal positivar-ho. El teu escrit ens ha d'ajudar a fer-nos preguntes. Què faig a RC? Estic mort? Per què? Per què escric i ho penjo aquí? Vull ser famós? Vull protagonisme? Vull divertir-me? Vull amics? M'ajuda a suportar alguna mancança? Faig servir algunes d'aquestes tècniques? Ho he de fer? Val la pena?

    Referent a l'estil hi trobo certa animadversió i amargor en la manera de dir-ho. Per això ho has hagut de fer en l'anonimat. Per penjar-ho amb el nick habitual s'ha de ser valent i anar de cara.

    Però jo t'ho agraeixo, de veritat. Aporta cosa bona salvant alguna generalització i el que t'he dit de l'estil. I tot escrit que fa bones aportacions ha de ser benvingut, com sembla que així és pels nombrosos i llargs comentaris.

    (al proper anàlisi a veure si hi surto jo, que encara no em llegirà ningú)

  • hehe..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 04-01-2006

    no era ni és la meva intenció amagar el meu sexe, ja que n'estic orgullosa de ser dona (com a molts relats demostro, signant amb els troç de poema de maria mercè marçal:
    A L'ATZAR AGRAEIXO TRES DONS: HAVER NASCUT DONA, DE CLASSE BAIXA, I NACIÓ OPRIMIDA..)

  • Altres mètodes[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 04-01-2006

    Com s'ha reflexat en comentaris anteriors, l'analisi que has fet ha encertat de ple posant el dit a la nafra. No obstant, jo et diré que he usat altres sitemes per a donar-me a conèixer, i també per a no morir almenys de manera ràpida. Per fer això darrer, vaig començar a publicar de forma mensual. Em vaig proposar penjar un relat cada dia 15, No obstant, després de dues ensopegadetes, he decidit canviar el sistema i publicar qual la darrera obra hagi sigut visitada cinquanta vegades o comentada cinc. I per prodigar-me he fet coses variades, com enviar un mail a tothom que conec que m'ha llegit alguna vegada noticiant la nova publicació, penjar un anunci d'aquests del banner de RC, amb resultats no massa positius (una clicada cada 1000 visualitzacions) i la darrera, és afegir si s'escau, a un comentari d'un altre relat un enllaç a un relat meu, sempre i quan tingui alguna connexió. Sí que he de dir, que si bé tinc com a costum llegir una série de relataires que sé que són de l'estil que m'agrada llegir, i si puc els comento, m'abstinc de fer-ne cap valoració, ja que penso que no sóc ningú per a jutjar amb nota cap escrit, i penso que això de les notes RC ho hauria de revisar, ja que com tu mateix has resaltat, es pot produir un frau de llei.

    Bé, per a mostra, no un botó, si´no una cremallera, aquí et deixo els enllaços dels meus relats, i cap d'ells és poesia, que almenys, aquest mes i el proper, encara seré viu.
    El vestit nou de l'Emperador"


    Temps de descompte
    Deus Ex Machina
    Oh! (una alegoria pirotècnica del Big Bang)
    L'animal més perillós
    Ombra
    Jo (i en Jet Pla) Capítol XXIX
    Celibat
    Laboratori

    I el mes que ve En Jan i les cabretes.

    T'espero un proper analisi!

  • Benvolgut Gustau.[Ofensiu]
    allonsanfan | 04-01-2006

    El teu assaig el trobo molt encertat en la majoria de punts, per no dir tots i per donar-me temps per escriure't unes quantes línies més. Com bé deies abans en un comentari del fòrum no et fa res interactuar amb els subjectes estudiats, no sé si e n'adones que acabes d'entrar a l''establishment' de RC. Benvolgut sigui dit de passada.

    Has posat en evidència tot allò que ja s'olorava a RC i que cap relataire havia volgut publicar si més no. Fins aquí cap problema. El problema radica en que has entrat a formar part de l''establisment de RC i que el teu assaig ha estat una bomba de rellotgeria d'efectes ja comprovats aquí sota. Les aportacions de l'Alícia i de l'Ego, també del Jeremies han estat molt oportunes i han donat el seu parer. Jo ja donaré el més endavant.

    Quan has estat a fomar part de RC i quan has publicat el teu relat bomba has utilitzat el medi que més seguidors et pot donar, és a dir, el fòrum. Algú t'ha recomanat i bé, ja hem pogut observar els efectes. Després has interactuat amb les mostres (encara que tu també ho siguis, vulguis o no) i vet-ho aquí el teu Ego deu estar pels núvols. De debò t'ho mereixes.

    Una cosa curiosa. Tu ja pressuposes que existeixen relataires morts i, que després de fer un anàlisi, els hi proposes fórmules per tal de solucionar-ho. En principi el cap problema. Però, vols dir que tots els relataires volen estar vius? Alguns no voldràn simplement gaudir d'aquest espai?

    Algun vet-ho aquí publiquen allò que els da ésser relataires de ple dret i compartir amb els altres el plaer per les lletres. Aquí em refereixo a l'existent opció de lectors, sense anar més lluny jo vaig començar sent lector per acabar com a relataire mort. Sobre mi ja explicaré més endavant. No tothom vol estar viu, simplement gaudir de RC i del seu animat fòrum.

    El fòrum crec que és l'eix vertebrador de la vida de RC, per sobre de les trobades, on només acudeix la ‘gente guapa', per dir-ho d'alguna manera. Al fòrum hi ha vida. Vida cultural, amb més que molts matisos, vida en català, encara que també li tinguem certa tírria, com jo, vida rosa... etcètera. Crec que és el fòrum l'eix vertebrador d'aquesta pàgina. També les trobades, els reptes, amics invisibles, felicitacions, etc, es fan pel fòrum. Crec que el teu estudi comenta poc el fòrum i que penso, a més a més, que és el lloc més observat per tu Gustau. Fes-hi justícia.

    En el teu assaig i surto. Deixa'm aclarir quatre coses. Sóc noi, adolescent de 16 anys i en Jeremies o en Jordi l'encertà en el seu retrat de l'adolescent consumidor de relats. El meu nick, pseudònim, màscara m'agrada i creu-me no ha servit perquè em llegeixin gaire, només cal mirar les meves estadístiques i riure-se'n una mica. Tampoc el vaig posar per vendre, perquè en principi hi sóc aquí per gaudir de la pàgina i del fòrum.

    No sé si cercaves tot el rebombori mediàtic que has aixecat, tot i això t'ho mereixes, en el sentit positiu, i no oblidis que formes part de l''establishment' de RC. En el teu pròxim assaig espero passar-m'ho tan bé com en aquest, així que si vols col·laboració només cal demanar-la.

    Allonsanfan/ Guillem, noi, 16 anys, adolescent, no ven, relataire mort.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Ullets | 04-01-2006 | Valoració: 8

    per què has deixat de manifest el que molts i moltes pensem d'aquest espai, que ens sentim tant nostre.
    Tot i així... t'has deixat un munt d'excepcions que comentar, ja sé que deu ser una feinada enorme l'estudi de camp...
    Moltes gràcies pel teu sentit del humor!
    Crec que no pot deixar indiferent a ningú...

  • Llibre | 03-01-2006 | Valoració: 10

    Gràcies per tenir-me entre els teus relataires de referència... hehe... sigui en positiu o en negatiu.

    Qui ho va dir, que l'important, en realitat, és que parlin de tu?

    LLIBRE (o Sílvia... hehe...)

    PS.- Quan pugui torno... i no és una amenaça, sinó que t'ajudaré a fer-te publicitat fent comentaris i aconseguint que aquest relat entre contínuament a la llista de "Últims comentats" (per cert: aquest sistema ja l'havies esmentat???)

  • T'ho has...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-01-2006

    ...currat ben bé, xicot! I el resultat és, crec, el que esperaves en remetre'l a RC:riuada de comentaris a l'assaig-estudi.
    Ara, segueix amb la "disecció de l'animalet". No faces "arrancada de rossí, i aturada de ruc manxec", que diuen al meu poble.
    I no t'oblides dels "vellets" com jo! També n'existeixen a la pàgina!
    Fins l'altra! Salut i rebolica!

  • No sé...[Ofensiu]
    Yuna | 03-01-2006

    dir-te que no crec que siguem uns egocèntrics manipuladors els d'aquí. Tots i venim per un motiu personal que se'n diu ganes d'escriure. Llegint aprenem noves sensacions, veiem nous punts de vista , solucions a alguns problemes, riures que ens arrenquen alguns relats pro deixa'm dubtar si penso que no venim a alimentar el nostre ego personal. Uns si que són més actius que altres, però ho fan desprès de llegir el relat i sempre és d'agrair, que en aquest món on tot va tan ràpid, encara restin ganes de llegir, anònimament o públicament. De totes formes, m'ha agradat el teu relat i no dubtaré amb comentar el que m'agradi o simplement llegir el que capti la meva atenció. Fins un altra, estudiós , continua captant tota la nostra atenció !!

  • kispar fidu | 03-01-2006

    (tot i que amb nom aparent de noi o masculí, el meu nom és Gemma com bé saps, doncs... "procedeixo" a comentar-te...)

    Un bon estudi sobre el nostre web RC. Alguns dels aspectes que hi has tractat ja m'havien vingut més d'un cop a la ment, però certament, mai m'havia plantejat (ni se m'havia acudit) fer-ne un estudi! cosa que he trobat molt original!

    Primer de tot, és ben cert que la supervivència entre aquestes pàgines, al tractar-se d'un nombre força elevat de gent i que resulta quasi impossible arribar a llegir a tothom... és força dura la supervivència... alguns autors (relataires) no arriben a veure potser una continuació i decideixen abandonar...

    Recordo que vaig trigar força a rebre comentaris... i que els meus primers relats (certament força diferents de la resta...) no rebien cap opinió... (el primer va ser de me mare... que per error es va enterar del web i que jo hi escrivia... i em va comentar... ara ja no hi entra (o això crec jo) perquè vam arribar a un "pacte"! jejejeje.

    De les tàctiques que has esmentat, jo vaig optar per la de fer comentaris. També vaig fer-ho perquè m'agrada descobrir nous relats i nous autors i trobo que és un moment de lectura que m'agrada. Perquè en poca estona puc llegir varis escrits tractant diversos temes i amb estils molt diferents. Al fer-ho, les meves lectures van començar a créixer i de fet, néixer.

    De tant en tant també entrava pel fòrum i deixava algun comentari en els temes oberts, sempre i quan m'interessés... S'ha de dir, que també em va cridar força l'atenció el fet de participar a la Setmana del Coment, de la qual vaig rebre un nombre "agradable" de comentaris, però tampoc excessiu. (Ara també estic a la llista d'Aniversaris, però la veritat és que pensava que sols era per tenir un calendari i per poder felicitar-nos per cert interés. No vaig saber lo dels comentaris fins més endavant, qua llavors vaig decidir esborrar-me (ja que no comentava pas a la gent en el seu dia i tampoc volia fer-ho), però "no em van deixar").

    Pel que fa al nom del meu nik, pseudònim, àlies o com vulguis dir-ne (s'ha de dir que m'ha fet gràcia veure'm en el teu estudi! jejeje), dir-te que no el vaig escollir perquè fos masculí... sinó que "simplement" va ser la creació d'un seguit d'històries i noms que formen part de mi i que tenen un significat molt especial. De fet, si mires al meu "espai" hi ha un enllaç a la biografia on hi trobaràs el motiu d'aquest nom. Firmo amb el meu vertader nom Gemma perquè no tinc cap motiu d'amagar el meu sexe i perquè l'ús d'aquest pseudònim és sols degut a un fet simbòlic. (el tema de l'@ és simple estètica i potser també "rutina").

    Apa doncs, espero que la teva estratègia ajudi a nous components d'aquest web i que potser sigui una manera de fer aquest espai més igual per a tots.

    Que vagi bé!
    Gemm@

  • Critíca al crític.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 03-01-2006

    Ha estat molt curiós de llegir aquesta crítica, i està ben escrita. No obstant això hi percebo una mena de ressentiment; no queda clar, però dona la sensació que tens una visió lleugerament negativa des del punt de vista literari, i tal vegada humà, de la realitat de Relats en Català.
    Jo no veig malament que la gent faci servir tàctiques per a ser llegida. Crec que és lícit, i necessari. Som desconeguts. ¿Com podran saber si hem escrit bé, si no ens llegeixen? ¿Com ho faran per a llegir-nos, si el nostre relat és només un d'entre els molts que a diari es publiquen? Per això és lícit cercar estratègies.
    I això que dius que RC es mor gradualment sembla més un desig teu que una valoració objectiva. A mi m'impressiona la quantitat de relats que es pengen a diari i que fan que el que hom publica gairebé no tingui temps d'aparèixer a la llista dels últims publicats. És això morir-se...?
    Això és genial.
    En un món on la majoria d'adolescents es passen les hores jugant amb la playstation, on la majoria de multinacionals editorials fan tots els marros possibles per aconseguir una major rendibilitat i no pas una major qualitat, que hi hagi adolescents que escriguin poesies, que hi hagi senyores madures que gaudeixin publicant, em sembla una utopia meravellosa que cap crítica cítrica podra destruir.
    Les males poesies tenen tot el dret a ser publicades sempre i quan els seus autors hagin volgut fer bona poesia. Les males poesies tenen la virtut d'aconseguir que les bones despuntin, i permeten que els autors de males poesies millorin. I la poesia és la primera expressió literària que tenim a l'abast, la més directe, la més sincera tal vegada, la més intensa. I tothom té dret a escriure poesia i a ser llegit.

    Entenc que és una putada per les grans empreses editorials que ens llegim entre nosaltres en lloc de comprar l'últim d'en Buenafuente o de la Carmen Sevilla, però els pobres tenim dret a crear, i els qui no som genis tenim dret a escriure i a ser llegits, i els qui no creiem en el mercantilisme literari seguirem aquí donant guerra, i penjant si cal la nostra foto en pilotes per a què ens llegeixin... I això t'ho diu afectuosament algú que signa amb el seu nom i el seu cognom reals... i que repta cada dia amb la il·lusió de ser llegit... Tant se me'n dóna guanyar o perdre... però exigeixo ser llegit, necessito ser llegit, perquè aquest és el segon objectiu més important d'un escriptor, el primer és escriure. I això seguirem fent.

  • Vols que et comentin? d'acord! A més tens raó[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-01-2006

    Gustau, el que dius em sembla correcte, prò cal tenir en compte que amb el teu e scrit també estàs opositant a membre nomral de RC.
    Comenta i et comentaran. Jo proposava l'altre dia veure la proporció entre comentaris rebuts i com,entari fets. No és fàcil estudiar-ho; es pot fer a través de google. A mi em surtirria un número molt inferior a 1. M'he d'esforçar a que em comentin. Aquells que tenen un cocient superior a 1 serien els autènticament bons i liders.

    M'hagués agradatque el teu comentari hagués seguit en to o registre còmic fins al final; em semblas que ho fas massa científic al final,

    salutacions,

  • S'ha acabat el sucre??[Ofensiu]
    pivotatomic | 03-01-2006

    Ondia, sorpresa, sorpresa! Per començar l'any, una mica de "aceite de ricino", que dirien els Zipi i Zape!

    Què es pot dir d'aquesta mordaç i, alhora, inqüestionable dissecció de RC? Suposo que poca cosa més que que tens tota (o gairebé tota) la raó en tot (o gairebé tot) el que dius.

    Potser una mica massa de mala llet, però, què collons, ja ens convé, ja!

    Coincideixo amb el que diu el qwark de l'ego (n'anem tots sobradets, jo el primer) i en gairebé tot el que diu l'Alícia (ja parlarem, tu i jo, terrorista!!).

    Penso, també, que, per ser absolutament just, hauries d'haver recordat que hi ha un percentatge d'autors que, tot i l'afany de ser llegits, l'ego descomunal i altres pecats més o menys visibles, estan realment interessats en el fet mateix d'escriure, en millorar la seva tècnica i en ajudar als altres a fer-ho, en la mesura del possible.

    Però, vaja, el teu retrat és del tot realista, pel que et felicito sincerament.

    Per cert, parlant d'autopromoció... no està mal debutar amb una cosa així. T'apuntaràs aviat al club de l'ego i l'autopromoció? T'estem esperant ab candeletes, xaval!

  • Certament cert[Ofensiu]
    inadaptat | 03-01-2006 | Valoració: 10

    Em sap greu haver-te de posar un deu ( és una excepció en mi), dir-te que és "molt bo" i enviar-te al capdavant dels últims relats comentats, encara que pugui semblar contradictori amb el teu relat, però és el que es mereix el teu estudi de camp...
    Referent a les tàctiques...Jo no n'utilitzo pràcticament cap, a part de dir que sóc un adolsecent, però és que ho sóc...Reconec que comento pocs relats i que poso pocs 10 (ja he dit que aquest n'és una excepció). No utilitzo nom de noia, no escric poesia i mai no he entrat àl fòrum (ja hi passaré alguna hora).
    Espero, gustau, que tu no siguis un d'aquests relataires que neixen morts.

  • RC passat pel bisturí[Ofensiu]
    qwark | 03-01-2006


    Una mica decebut per no haver estat esmentat en aquest frenètic documental de la 2 (mira, ja t'he encasellat en un gènere!) sobre RC, paso a fer una mica de promoció de mi mateix en un lloc on ho veurà molta gent. Més que res, em fa una mica de por això de no ser viu. Abans, però, seré elegant i parlaré del teu relat.

    Crec que t'has descuidat de parlar del motor primari que mou aquesta web: l'ego dels relataires. Alguns també es mouen per l'amor a la literatura, la recerca d'una mica de vida social o el descobriment de la seva personalitat. Però el denominador comú és el créixement desmesurat i col·lectiu de l'ego.

    La crítica, en línies generals és versemblant, irònica, amb un punt d'humor i amb el bisturí ben esmolat (això de donar noms dóna més força a la crítica, la fa més propera, però també és una manera absurda de ferir sensibilitats).

    T'haig de comentar (ara sí) que jo també vaig començar escrivint sobre RC (això sí, després de tan sols dos dies d'observació). En subal em va comentar alguna cosa sobre la ficció neutral (el camí que vaig adoptar) o la crítica. Ara he vist a què es podia haver referit.

    PD: Ànims! Continua escrivint!

  • Una enumeració correcte[Ofensiu]
    filladelvent | 03-01-2006

    M'ha agradat el teu estudi... relament em sento com un conillet d'índies amb qui han estat estudiant... una mica humiliada per la part que em toca, però aquest exercici de la crítica -no em canso de repetir-ho- és ben útil, per no dir necessari. I això molts dels de per aquí (descartant una part de mentalitat adolescent de la qual ja en parles) ja ho sabem: quantes vegades fem autocrítica? quantes vegades ens hem plantejat totes aquestes qüestions de les que parles? i no només pel fòrum, del qual ja no podem dir més del despullat que l'hem deixat, sinó que també hem parlat de tots aquests assumptes en les trobades.

    De les trobades no en parles, és clar... suposo que és l'únic element que no pots criticar des del teu punt de vista de mer espectador. Doncs com hom va dir a la última, són aquestes les que fan que aquesta pàgina sigui viva... i és en elles on posem en comú la quantitat de problemes que ha generat el creixement d'aquesta pàgina. I és que no deu ser gens fàcil tirar endavant una pàgina literària sense crític literari... ho és, difícil, això es veu en el que està passant: aquí s'hi pot publicar tot (tot el que no atempti contra la dignitat humana), i aquesta és la base de la pàgina; la virtut i alhora el defecte.

    Tornant al teu relat, la veritat, cada línia que avançava més m'aterrava la idea de veure-hi el meu nom escrit. No ha estat així, però ho podia haver estat perfectament en un parell d'apartats: el del nom femení (i aquesta és una de les tàctiques que ignorava de les que has enumerat) i la de la poesia. En aquest últim punt sóc conscient d'això... i és insultant que es publiquin aquestes rimetes que es fan anomenar poesia; això vam comentar amb la Conxa la última trobada: a tots aquests adolescents (potser més aviat nens) que comencen a publicar, els és més fàcil d'escriure quatre rimes que estructurar tota una història...

    Bé, saps que no has dit cap novetat, però està bé que algú de fora vingui a dir noms particulars que potser alguns no ens atrevim a fer... és que no és fàcil ser rigorós en els comentaris i les crítiques sabent que amb un "m'ha agradat" i un 10 de puntuació podràs arribar al capdamunt de la llista... Si és cert que tant ens has observat, segur que saps que alguns aquí tenim ganes de superació i som sincers en els comentaris.


    Apa, estaré a l'espera de nous informes.

    -Filladelvent-

  • Sobre els relataries i les poesies[Ofensiu]
    Biel Martí | 03-01-2006

    Certament, el comentari que suposa el teu relat necessita de temps i el simple mètode de l'observació. Encertes de ple en quasi bé tot. He llegit també els altres comentaristes i crec que com diu algú altre la poesia aquí, en un 90% és força deplorable, encara que jo no sóc ningú per dir-ho, ho dic, mira tu.

    Els relats és un altre tema, perquè hi ha relats realment bons (no faré autopropaganda, com l'Alícia Gataxica) però que ningú llegeix perquè són individus la participació dels quals a la web és escassa (ni fòrums ni gaires comentaris).

    El fet del fòrum és clau, si un hi participa amb molta assiduitat, respon a coses dels demés, i llença més elogis que fletxes llençaven els romans, té l'èxit assegurat.

    Biel.

  • Trobo....[Ofensiu]
    Equinozio | 03-01-2006

    ... que per deduir tot això no s'ha de ser molt llest. Només fa falta una mica de temps i observar.
    Però m'ha fet gràcia i m'he l'he llegit.
    Tots els punts que exposes estan molt bé. Però ja que t'has fet la currada (perquè no hi ha altra paraula per definir-ho) podries proposar coses per millorar no? Jo per començar si pogués em borraria relats que no m'agraden que em semblen que fan bulto però bueno.
    El tema de poesia el trobo molt complicat perquè jo intento escriure poesia i només em surt d'amor o desamor, és el més fàcil que tinc. Si puc, però poc, em surten altres coses però sempre està relacionat amb amor, llavors que hi puc fer¿ El tema de qualitat de la poesia no en puc parlar perquè es molt ampli...
    aixì que et dirè que m'ha agradat llegir aquest estudi. Més que res perquè són apunts que jo ja havia pensat.

    una abraçada

    Equinozio

  • hahahahaha[Ofensiu]
    Tiamat | 03-01-2006

    tècnica nº34: escriure "estudi de camp: tàctiques de supervivència a RC"

    no sé quant de temps sobreviuràs, però aquest relat farà furor!



    (per cert, que fa cosa d'una setmaneta que m'he tret la foto eh...)



    m'agraden les veritats revestides amb humor i una mica d'exageració.....

    salutacions, gustau el gripau!

  • Ostres![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-01-2006

    Em faig propaganda i la cagooooo! que burra que sóc....!!!!!

  • Estic d'acord amb tu[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-01-2006 | Valoració: 10


    D'entrada dir-te que em sembla molt bé aquest estudi, però de crítica interna ja en tenim (veure Fòrum de gats, Fòrum de gats. Versió 2.0, i Fòrum de gats 3.0

    Estem completament d'acord sobre aquest tema dels nicks. En realitat jo en tinc 3 que faig servir sovint: Al Kitabu, Nostromo i Gataxica. I no entrarem en més detalls.

    Jo sóc de les que tinc 10 relats publicats a l'inici de formar part de RC (dic "RC" no perquè sigui el nom oficial sinó perquè sóc manta de mena). I el teu assaig m'anirà molt bé per saber com canviar el meu estat, de moribund a viu.

    Hòstia, noi! Amb com n'és de dolenta la poesia d'aquesta pàgina en genral, no m'estranya que aquest Ent sobrenatural i desconegut que és l'editora, no en destaqui gaires, de poesies. I estic d'acord que si jo escribís poesia seria força més comentada. Pel que fa a la temática... serà que sóc desgraciada en amors i no puc fer poemes romàntics.

    Sobre els bons comentaris: ¿ Serà que jo sóc una mica tonta i acostumo a posar 7 o 8 i ser crítica, en lloc de fer comentaris elogiosos, per la qual cosa no rebo comentaris? Ostres! M'has donat la clau! Ja sé què fer a partir d'ara.

    Sobre els noms femenins... ¿fem una enquesta al fòrum? ¿Podria ser un revitalitzant del fòrum endevinar els nicks de la gent i deixar-se de tantes "boooooooona nit"?

    I per cert: ¿puc fer veure que sóc adolescent amb 40 anys? Així podré justificar les meves mancances ortogràfiques dient que tinc menys de 12 anys. Ara bé, si en tinc més de 40 també em podré justificar dient que jo mai no he estudiat en català.

    T'has deixat allò que fan moltes de 40 i alguns de menys de 30 que diuen: "ja no escriuré mai més perquè no en sé", "em falta la inspiració perquè estic passant un mal moment" (Marc Gatúnic dixit), "jo escric poesia però en realitat no en sé" (això ho diu la Llibre), o "jo no sóc ningú" (made in Conxa -o La iaia cabrona, o Madame Bovary, o Ningú, o ..........).
    Sobre les puntuacions, jo he provat que la meva filla amb nick Gali em puntuï alt, he subornat al Pivotatòmic i no puc comptar la quantitat de birres que li he pagat a la Llibre... i així i tot no estic entre les més valorades. Digues-me, si us plau, com nassos ho he de fer!!!!!!

    Sobre les cartes d'amor i desamor, ja t'he dit abans que sóc desgraciada en amors... Prefereixo no entrar en més detalls.

    El fòrum: dir-te que l'OhCapita (fixa't que és una paraula plana) utilitza sovint aquest sistema. I també el Pivotatòmic (que té massa amor propi per autopublicitar-se, i utilitza els amics perquè l'autopublicitin -Jordi, ja et pagaré una cervesa... no em matis!!!!-). I hi ha d'altres que tots coneixem però que no direm perquè són un xic susceptibles.

    Però sobre les tàctiques, te n'has deixat una. Que per cert, és molt utilitzada per OhCapita, el meu mestre de tàctiques de guerra dintre de RC (ja t'he dit que sóc manta de mena... de fet, ara no estic escrivint ni jo: ho fa el meu negre... Bé: la meva negra -negre/a=Llibre-). I és fer links que enllacin amb el teu raconet dins Relats en català (ostres! Ara sí que estic treballadora! He posat tot el nom!), o bé que enllacin amb el relat que vols que et comentin.

    Una altra versió d'aquest sistema és comentar un relat i dir que té versemblances amb un de l'autor del comentari i afegir el link del relat en qüestió.

    El teu assaig em sembla molt aclaridor, però per fer-me propaganda o publicitat subliminal de nou, remetré als lectors cap al meus relats Fòrum de Gats, versió 1, 2 i 3 com a referents bibliogràfics d'aquest assaig teu : Fòrum de gats, Fòrum de gats. Versió 2.0, i Fòrum de gats 3.0

    Gataxicaaaa OSBORNE

Valoració mitja: 9.57