Cercador
Estralls
Un relat de: MelciorHi ha cops que la sort
és saturada de seny,
aquest matí ha estat oportuna ,
fent ús del seu poder
evitant el caos radical .
La nit ha esdevingut
gruixudament etílica ,
la bèstia interior
ballava i saltava
estripant a dojo,
i quan ha petat
l' agra llet de la incomprensió ,
s' ha fet protagonista
l' assassí monstre que tenim,
jugant perillós i a l' atzar
amb la línia dels estralls .
Gairebé tremolo encara ,
quan aquella dona menuda ,
només amb els ulls i un crit
ha amansit l' ogre ferotge
com un xaiet que és nat d' ara .
Aquell cos gros i potent
ha plorat com un nadó,
agenollat , avergonyit,
demanant perdó,
abraçat a la panxa
sanglotant com un menut ,
aquell nen de 60 anys,
aquell home que van fer gran
quan només era un infant .
Comentaris
-
...[Ofensiu]SweetInnocence | 30-03-2008 | Valoració: 10
Sovint sota la pell de l´ogre més ferotge s´amaga un nadó ple de dolor i desesperació... m´ha agradat el teu poema! Una abraçada,
SweetInnocence -
quant de dolor[Ofensiu]ANEROL | 19-03-2008 | Valoració: 10
quanta ràbia, quanta necessitat...
-
que bonic i trepidant alhora Melcior...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 20-02-2008
un nen de 60 anys...I quanta raó que tens!, diem: és gran, és molt gran...I no!!, l'home NO ÉS MAI GRAN, malgrat li sàpiga greu reconèixer-ho. Sempre du dins, amagat, un nen que plora.
Una gran abraçada i felicitats per veure com la intervenció de la dona petita li fa caure la màscara i no tenir vergonya de plorar .
Valoració mitja: 10