Estona de desconsol

escriu, Sergi. Escriu poemes tan bells com aquest. Has pensat publicar algun llibre?
Tots tenim dies en els quals necessitem un recolze, però ja veuràs com demà tornarà a lluir el sol.
Una abraçada plena de tendresa.
Nonna.

Una frase de no sé qui, que vaig posar al final d'un poema meu. És una mica l'essència del teu.
"Romàntic sense ales"? mmm... un vers intens i visual, amb diferents interpretacions. El desconsol s'allotja en el cor, i el deixa sense "escapatòria", com una mena de màrfega pesant que no et deixa moure't.
Els teus poemes són pura humanitat. A més tenen quelcom de salvatge, de rebel, que es resisteix a emmudir.

Fins aviat!

angie