Estocolm

Ja està fet: demà mateix deixo d'estimar-te
i em concentro en el meu temps,
que no pot ser que dels teus dubtes
en faci jo tants manaments equilibristes.

I tanmateix és ben probable
que d'aquí a uns dies la mordaça
se m'esberli i comenci a cridar-te,
síndrome d'un Estocolm que no recull la premsa
i només recorden algunes converses de cafè.

Tant de bo que passi el temps
i l'elàstic pèndol et retrobi llunyana i petita,
banyada en salsa agredolça i amb tacte
de verdura massa bullida.