Estiu

Un relat de: Eric Martinez
És interessant com les coses són d'una forma i en un segon canvien, com tenim un pensament i en qüestió de segons podem canviar-lo. Saps que és el dolent? Que aquesta regla no s'hem va aplicar quan et vaig conèixer.
Van passar els mesos, et vaig trobar a faltar, però mai vas desaparèixer del meu pensament, ni tu ni cap dels altres, però tu... destacaves.

No pensis malament, no es tracta de res inusual, i no m'agradaria que ho traguessis de context, simplement... t'estimo.

T'estimo des del moment que et vaig deixar marxar, i t'estimo des del moment en el qual t'he tornat a retrobar. Ens separa mitja hora en autobús, i mitja més des que arribes al casal, però en el moment en el qual arribes, t'asseguro que el temps és per mi una continuïtat fora de l'existència, igual que una tela d'aranya que es trenca.

Hem fas riure, hem fas sentir bé, i t'estimo. No t'espantis, l'amor que sento per tu no va dirigit cap a l'amor carnal, si no cap a la circumstància que m'agradaria passar tot el temps que conforma el meu dia a dia amb tu.

T'estimo, t'estimo i és una merda, perquè sé... i tant de bo m'equivoqui, que m'arribarà el moment de tornar-te a dir adéu... no sé per quant de temps, tant de bo no sigui per molt, però si es donés el cas, si arribés aquest moment... vull que sàpigues, que si alguna vegada hem necessites, no m'hauràs de buscar. Aquí hem tindràs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: