Cercador
Estiu infernal
Un relat de: jacobè- Compartir:
Al poble arriben els estiuejants
cercant el seu niu avial.
Es salen a la cala
i puden a sucre cremat.
El passeig sembla la Rambla,
em fa por sortir al carrer.
La plaça és plena d'energúmens
que xisclen amb veus que no entenc.
Viatjaré a la ciutat a buscar la candidesa
dels que mai fan vacances.
Hi trobaré el fred desert de l'estiu infernal
que crema l'asfalt.
Aquest estiu hivernaré a la biblioteca
a estudiar mots antics.
Al punt de rosada m'empararé de l'església
i cantaré l'himeneu.
Se'm tenyiran les llàgrimes
al museu dels colors:
entapissat de llenços fitats de reüll
per l'ull covard a emmirallar la suor de l'ànima.
Abaixaré les persianes de l'estiu xafogós i il·lusori
perquè el sol burleta no em fongui l'invent.
Pujaré pels carrers costeruts
imaginant lliscar per nívies valls amb trineu.
No comprenc l'alegria del bon temps,
orgullós davant l'humil núvol gris
dels mals dies preciosos de pluja.
El vespre, gandul i tardà,
m'obcecarà en l'enyorança
de la lúcida foscor de l'hivern.
(Que no s'acabi l'hivern. Juny 2006)
Comentaris
-
Estic amb tu![Ofensiu]F. Arnau | 22-12-2006 | Valoració: 10
Malgrat que el fred no em va massa bé (com li passava a Indurain). Però no suporte les aglomeracions de les platges a l'estiu, ni la sorra de les platges, ni les platges...
El fred amb un bon foc es suportable.
M'ha agradat molt la teua poesia descriptiva que no coneixia fins ara. Seguiré llegint-te.
Una forta abraçada!... i
BON NADAL!
Francesc
PD.- Comparteixo la teua admiració per Vila-Matas. Ja em recomanaràs algun llibre seu.
