ESTIU HORITZONTAL

Feia dies que no comentava, ara tot just fa un parell de dies que ho he tornat a fer. Ves per on, tinc feina endarrerida! Aquest relat com que és del juliol passat —a final del qual vaig passar oficialment a fer vida jubilosa—, crec que no l’havia llegit pas i, això és molt, molt fort.
Que jo, admirador aferrissat dels “monòlegs” de l’auroramarcoarbonés, em passin per alt escrits seus és inadmissible.
L’única cosa que em sap greu és que, al comentar el relat et recordaré el “lliting”... doncs mira! Plego!
—Joan—

Aquesta tragicomèdia horitzontal amb perfums d'estiu, escrita des dels sentiments de la resignació i de la ironia, és com una cervesa fresca, servida en copa gelada. Tot un plaer per llegir i gaudir. ¡Salut!

sigui horitzontal o vertical, tu has plasmat amb bon humor (sempre que no hi falti) una situació que segurament se t'ha fet eterna, però que afortunadament té el seu final... Desitjo que acabis de passar un bon estiu, vertical, si pot ser.
em passaré per aquí
salutacions literàries

Hola maca. Malgrat ser estiu i poder gaudir de la vostra torreta, se'm feia estrany no trobar-te voltant per la "Higth Street" i ara n'he descobert la causa. Deia al començar; "Com sempre" en el sentit que m'entusiasmen els teus escrits i els envejo perquè ja voldria jo escriure com ho fas tu, tot i que també m'agrada tenir sentit de l'humor, però sóc poca cosa al teu costat. I dic "Com mai" perquè és així que no et voldria veure't com et trobes ara. Espero doncs que d'ara en endavant l'horitzontalitat sigui només per allò que tots desitgem moltes vegades ... en companyia , és clar. (Com sempre hi he d'afegir la meva noteta sensual....) Una abraçada

se't trobava en falta, guapa. Aquest escrit és encantador. Batega en el fons tot el que té de fotut passar-ho malament en molts aspectes, i ens ensenya la manera made in Aurora de superar-ho, treure dramatisme i donar-hi la volta per convertir un esdeveniment en quelcom brillant. M'agrada molt llegir-te. Espero que estiguis millor- almenys la teva salut mental i animosa no veig que faci aigues per enlloc- i t'envio una abraçada molt forta, i espero més perles teves. muacs

a

Horizontal o Vertical o de Costat.... a viure... i no et dic res més.
Bon relat i després de llegir-te m'he estirat al sofà una estoneta.

Anava a comentar-te alguns dels problemes similars de salut quer travessem per casa meva -casos similars als teus però per sort menys aguts-, quan una de les teves frases al final del relat em frenen a temps... Sí, deu ser bastant dur haver de pair tots els relats de mals que desfermes inevitablement quan intentes, per discret que siguis, cridar una mica d'atenció (i...potser una mica de commiseració també) sobre el mal que tu i només tu pateixes en aquest moment.
Bé, sigui com sigui, des del meu quasi-retir estival, he pogut treure el cap un moment per la teva finestra al món virtual dels relataires i m'he ensopegat de nou amb una prova del teu magnífic sentit de l'humor i de com de bé l'administres al servei de la literatura i dels teus admiradors.
Entre els quals aquí em tens, aprofitant una mica d'OMBRA.
Una abraçada i feliç restabliment!!!
franz

I jo que pensava que no era possible tan mala "pata".
Desitjo de tot cor que et recuperis ràpidament i t'ho dic amb tota la sinceritat de que sóc capaç, que és molta.
Sort que t'ho prens amb bon humor.
Petons a dojo, estimada Aurora!

Deixa'm que et feliciti pel teu sentit de l'humor!

Tot llegint, t'he imaginat com una reina de Saba, mimada, i ben resguardada del poderós sol estiuenc, amb temps per llegir, per escriure, per fer-nos passar una bona estoneta gaudint del teu enginy… oh quina delícia! Ara et cantaria aquella cançó que diu… Contaminamé….

Molt bo, irònic i divertit. És clar que quan començo a llegir els teus relats ja estic predisposada a gaudir i mai em falles.

Espero que podrem passar aviat una bona estona fent una xerrada personalment.

Tot passa, tot arriba… t'envio una abraçada amb molts ànims i amb el desig de que el proper relat ja sigui VERTICAL!

Núria

tinc 3 relats més penjats a la meva secció. Passi, a veure si li agraden :-)
Siau....
Montse

no et confondran amb una gamba sueca quan surtis de casa, i estalviaràs força en Aftersun. Ah, punyetera, i lo molt que aprendràs sobre els famosos i les sèries de televisió!!
Bé, com sempre, et dono el meu condol més sincer pel refredat, però no deixis d'escriure, que sense tu la vida és ben avorrida...
Petons, abraçades, etc.
Montse

has aconseguit que un somriure m'acompanyés durant tota la lectura.
El teu enginy és inesgotable.
Espero, però,
que tan sols tot sigui fruit de la teva imaginació.
Puc fer-te una pregunta? si vols no la responguis . Com és que amb la teva capacitat no participes mai en els nanoreptes? Tens por "d'enganxart-hi "?
Estic segura que serian uns "nanos" fantàstics.
Una carinyosa abraçada, benvolguda Aurora.

Redéu Aurora, començaré pel final, desitjant-te que et posis bona ben aviat i donant-e una forta abraçada. Però haig de reconèixer que m'has fet riure. Ho sento, però ha estat així. Has fet un bon exercici de sinceritat i has visualitzat molt bé la part positiva d'estar fotudeta. Ànims, llegeix molt (ja veig que ho fas) i, sobretot, no paris d'escriure, seria un pecat! Petons d'un que encara ha d'esperar un´ mes per fer vacances, però que es troba bé... toquem fusta.

Aleix