Estiro la ma i agafo una figa

Un relat de: Montseblanc

Curulles de figues es vinclen
les branques de la figuera.
Sota les fulles el terra
es clapeja de setembre.

L'aroma dels fruits passats
atreu abelles, papallones
i un estiracabells ataronjat
que no sap a on parar.

Estiro la ma amb delit
i agafo una figa panxona,
tot l'estiu hi és a dins
sota la pell aspre i tova.

Encara amb la boca plena,
m'esborrono sense voler,
quan una ventada freda
em posa la tardor a la pell.


Comentaris

  • ABASTAR[Ofensiu]
    Nil | 07-09-2019 | Valoració: 10

    Tot just acabo de publicar el meu darrer poema que durà el prometedor títol de L'ARBRE DE L'AMOR. En un dels versos havia de emprar el mot arribar i això m'ha empès a cercar sinònims d'aquesta paraula... Alcançar és una paraula excel·lent ben viva en el parlar del català occidental i que, malauradament els de l'IEC titllen de castellanisme malgrat està enregistrada en la nostra literatura de ben antic... I en canvi els "burros" campen a lloure per aquesta institució . Doncs bé... cercant un sinònim d'arribar, que al final m'he decantat per "desviar", tot sigui dit!, he trobat el mot: "abastar", que jo no sabia pas que es podia fer servir com a sinònim de collir la fruita:
    1. Agafar una cosa que està alta o allunyada, que es necessita allargar el braç o fer un esforç per arribar-hi; cast. coger. Abastar fruita: collir-la amb les mans, sense batollar ni sacsejar l'arbre (Empordà, Cerdanya, Ripollès, Vic, Borges d'Urgell, Vendrell, Falset). Y ¡juli! a salts abasta taronges del brancam, Atlàntida.
    Tot això bé a torn pel comentari anterior que vaig fer de l'esplèndid poema de na Montseblanc: ESTIRO LA MA I AGAFO UNA FIGA. I que espero que valori i aprecií el meu seguiment per la seva apassionada obra literaria...

  • COLLIR[Ofensiu]
    Nil | 02-09-2019 | Valoració: 10

    El que són les coses... he plegat de treballar i com estic cansadet..., no he tingut ganes de cuinar res! ho he soluciona menjant-me una capseta curulla de figues de la mena anomenada de Bon Cristià. I ara entro a R.C i em trobo aquest meravellós poema que parla sobre aquesta fruita tan apetitosa. El poema ja el vaig comentar, i és per això poca cosa puc afegir més. Tot ell traspua enginy, bellesa i també un aire campestre que em remet a la meva etapa de pagès. Ah! una cosa, si l'has de passar a una llibreteta... jo ho faig amb els meus. On dius: "agafo una figa panxona" , jo ho canviaria per "cullo una figa panxona" . Perquè la fruita quan la recol·lectem directament de l'arbre fe servir el verb "Collir": collir un préssec, un plàtan... etc. Empraríem el verb "agafar" en el cas que les figues estiguessin en un cistellet o a la nevera...etc i si la figa ha caigut a terra...llavors potser faríem servir el verb "plegar", exemple plegar olives. Bé, això és tot i a veure si tornes a ensucra-nos amb la teva poesia de manera assídua com ho feies abans. Salut, Nil.

  • A flor de pell[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 01-09-2019 | Valoració: 10

    Les tres primeres estrofes preparen el terreny per a l'esclat final que és la quarta, al meu entendre una reeixidíssima estrofa amb molta, però que molta força evocadora. Si la lectura dels primers versos et va inoculant una atmosfera de tranquil·litat i plaer, no és fins la darrera que el poema transmet la intimitat de l'ésser humà que interacciona amb les figues: la boca plena, la ventada... Aleshores és quan el poema m'arriba amb tota la seva intensitat, una intensitat que passa de la pell de la figa a la de qui l'agafa i se la menja i, des d'aquí, al lector, receptor final de la teva ploma mestrívola. Enhorabona per tan belles paraules!

  • Home enfigat.[Ofensiu]
    Nil | 05-02-2017 | Valoració: 10


    Preciós poema sobre una figuera. La figuera sempra ha estat present en la meva vida. Bé a ca l'avi quan era jovenet o bé de més gran a la plantació de clavells de la meva família, on teniem unes feixes on hi havia de plantades. Mon pare parlava d'un senyor major que el dia abans les esquitxava amb els seus peixums per tal de que d'un dia per l'altre maduressin per poder ésser venudes al mercat. Ara de més gran també he tingut oportunitat d'enfilar-m' hi i menjar-ne de manera golafre a pler. El teu poema retrata tal qual és aquest món de la figuera. A mi no em fa gens de por trepar per la seu capsada. Si vols que te les culli, m'hauras de deixar menjar les que em vinguin de gust, entesos...?
    Mercès pel teu comentari al meu poema Veramor.

  • Les figues són una menja deliciosa.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-12-2016

    Amb pa, en una amanida amb ceba i formatge de cabra i olives, amb iogurt,...

    I les figues flors també.

    I sí: som tres en una. Tanganika, touchyourbottom i Mena.

    I si em busques al facebook veuràs que, al cap i a la fi, tot deriva vers un únic nom: Lídia Massó i Busqué. No sé si allà ens hi podem trobar!

    :)

  • Agraïda[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-02-2015

    Moltes gràcies pel teu comentari, Joan (vaig moooolt tard, ja ho sé...).

  • un poema de tardor...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-10-2010 | Valoració: 10

    que deixa bon gust de boca
    felicitats
    salutacions de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: