Estira't

Un relat de: Joan G. Pons

Sóc un home no educat en la sexualitat. I encara estic viu. No educat no vol dir que no sentir la sexualitat. Molts noes. Ho arreglo, tot seguit, malgrat tenir més de 41 anys, encara rebo senyals estimulants.

Encara ric, quan una vegada per un problema de pròstata, vaig anar a urgències i el metge li va dir a l'infermera, me'l prepara que ara vinc.

L'infermera, amb una planta d'estudiant, m'invità a estirar-me a la llitera dels blocs d'urgència i demanar que em traïes els pantalons i calçotets i m'estirés.

Amb tot els meus atributs a la vista, em vaig estirar i relaxar, tot el dolor que sentia pels conductes urinaris.

Una estona, no sé quan temps, entrar l'infermera i comprovar si les meves peces de roba eren avall i.... vaig notar que m'agafava el penis i me'l manipulava. Amb un cert ritme terapèutic, crec, em va baixar la pell cap avall, exhibint el gland a tothom. Tothom era ella i jo.

Ja no sentia cap dolor prostàtic. Altres sensacions arribaren, com ones a la platja. I es clar el meu penis també ho va notar i expressar.

Trencar o.... el metge de guàrdia va iniciar l'exploració i el seu diagnòstic., Res greu. Una mica d'infecció.

Al marxar, manar a l'infermera, recordi si li ha baixat, li ha de tornar a pujar.

Obedient, l'infermera acaronar el meu penis i suaument pujar la pell cap a munt.

Moments inoblidables. A punt. Gairebé a punt.

Vestir-me. I acomiadar-me de ningú. Acabada la "feina" ja no hi cap persona. Em sentia millor, per dalt i per baix.

Comentaris

  • molt bo...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-09-2010 | Valoració: 10

    joan, l'instint i l'educació sovint no encaixen i produeixen situacions com les que descrius aquí amb un to de fina ironia
    una abraçadota
    joan

  • Salut, Sexualitat i Somriure[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2009

    Un relat irònic respecte més d'un tema, delicat per la situació que tracta, respectuós amb les figures que cadascú representa, alegre per com enfoca l'escena, reflexiu per la cloenda del final.
    Què més es pot demanar?

    T'envio una abraçada ben sana i saludable,
    Unaquimera

  • somriure[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-11-2007

    Hola Amelie. Valoro molt el somriure i sento aquesta sensació al llegir el teu comentari.
    Recordo el que et vaig comentar. Si vols amagar, guardar, reservar, endavant. Sols que ho facis de forma conscient. Jo quan escric procuro estar atent al que escric i comunico. I si ho ha quelcom que no dic, és decissió meva. I si algú pregunta, llavors no em costa gens establir un diàleg persona-persona. És bo expressar i fer sortir a fora.... encara que sigui en la línia del tu a tu.

  • amelie | 04-11-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt aquest relat! no t'havia llegit mai, crec que ho faré. M'ha fet somriure.
    Respecte el que em vas dir dels meus escrits que amagava masses coses... recordes?
    doncs tens raó de moment encara escric més o menys igual perquè és la manera com em surt però ja m'ho ha dit més gent, i m'esforçaré a explicar més les coses.
    a reveure!

  • sinceritat, un valor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-11-2007

    Gràcies, Sergi. Valoro molt la sinceritat.

  • Aquesta...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    ...sinceritat teva és la que fa que molta gent s'animi.

  • m'orientes ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-10-2007

    Agraeixo els teus comentaris i estic obert a aprendre i millorar. Si et va bé, ems dius algunes de les incorrecions que has detectat. Sí que vaig una ullada de revisió al que escric.

  • ANEROL | 31-10-2007 | Valoració: 8

    una manera d'explicar que em fa gràcia, però trobo algunes incorreccions alhora d'escriure, al menys amí m´ho sembla; però, jo tampoc ho domino. potser és que no ho has repassat.

Valoració mitja: 9.5