Estimo la Lluna!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Ja et vaig dir que tornaria... i aquí hi sóc, llegint la teva declaració d'amor cap a l'astre que tantes nits ens ha acompanyat , que tants somnis ha contemplat, que tants malsons ha il·luminat... que
"a cau d'orella em diu
que ... l'amor no té edat,
ni condició social
ni sexe, ni raça;
tan sols sentiments purs."
T'he de tornar a felicitar, com ja ho vaig fer, per la teva afirmació, i tornar a manifestar-te el meu acord!

També vull fer-te una invitació: en el teu comentari a ENYOR dius "m'agraden els colors que desprèn aquest poema", així que, veient que també escrius prosa i atrevint-me a suposar-te una certa sensibilitat pel tema, em permeto oferir-te un relat molt breu que penso que pot ser del teu gust: Desitjos des de l'obscuritat ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ); si et decideixes a llegir-ho, ja em diràs què et sembla...

I ara sóc jo qui s'acomiada fins aviat, amb una abraçada rodona com una lluna plena,
Unaquimera

El meu signe, sense determinacions, és cranc. Sento molta atracció per les nits de lluna.
Estimo la lluna i la seva relació amb la mar, que he contemplat moltes vegades. Gràcies.

Jo també estimo la lluna... i m'he sentit molt identificat amb cadascun dels mots emprats en aquest poema...
Molt sensible i adient recorrent un sentiment molt bonic i profund...

"la lluna, la que mai et falla,
tan si la veus com si no,
sempre saps que hi és present".

Tinc la sort de viure en una zona que cada dia es pot contemplar la lluna i les estrelles i la veritat és que abans d'anar dormir, ompla molt.

Continua axí!!

molt, molt menys amarg que el cafè.
A mi també m'agrada molt mirar la Lluna, els estels...

gràcies pel comentari!
cuida't:)

potolet

Hola micanmica! Acabo de llegir el teu comentari i jo també t'he volgut conèixer! En primer lloc, gràcies a tu per l'escrit que m'has deixat! I segonament, deixa'm avançar-te que tindré feina per repassar tota la teva producció, perquè fa poc temps que deus publicar a RC i, en canvi, ja tens trenta relats publicats. Clar, les lectores i els lectors no donem l'abast!

He començat per aquest poema perquè he vist que encara no tenia cap comentari. Doncs aquí va el primer!

La veritat és que nomes falta una guitarra i dolça veu que doni cos a la lletra. Té ritme gràcies als versos breus i a la rima, a voltes consonant, a voltes assonant, del poema.

El fet que sigui de lectura àgil i dinàmica gràcies al ritme i a la rima permet centrar l'atenció en el missatge que transmets. Sovint la puntuació o les diferenciades i estridents extensions entre els versos que conformen el poema impedeix copsar en primera lectura el sentit o la història que és l'essència del poema.

En aquest cas no és així, i assimilem d'entrada aquest idili amb la lluna que tants autors i tantes autors (jo mateix m'hi compto) hem contemplat amb passió poètica. L'amor és una constant que va més enllà del fet que sigui la Lluna la interlocutora de la persona que narra o descriu l'idil·li.

I citaré l'estrofa que, al meu entendre, és el clímax del poema:

Que l'amor no té edat,
ni condició social
ni sexe, ni raça;
tan sols sentiments purs.

Senzillament, uns versos preciosos.

Gràcies un cop més per escriure meravelles com aquesta i benvinguda a la gran família de Relats en Català!

Salut i lletres,

V