Estimem-nos?

l'has clavat:

Per què l'amor ha de ser de veritat,
Per què la teva ànima no t'enganya,
Per què només enganyen les paraules
Mai els sentiments.

m'has deixat de pedra! quants sentiments en tan poc tros de paper... mencanta com jugues amb erl jo, tu, ella. s precios tenir tantes paraules per expressar un sentiment. això no ho sap fer tothom. hi ha vegades que jo no sé com transmetre'ls ja que és molt dificil o simplement no ho se fer perquè ni jo mateixa sé el que sento. molts ànims i segueix fent aquestes belleses de poemes.

et seguiré llegint! força i caliu! :P

__GeMmA__

és genial! aixx que complicat que és l'amor.. ara sents això, ara dubtes, ara creus que no però al veure'l se't desfan tots els nussos, i al despedir-te creus que serà l'últim cop que el vols veure i l'endemà al matí el truques x tornarlo a veure... i embolics i més embolics ^^'...
per cert! em llegiré el teu llibree ho tinc claríssim! aniré demà a comprar-lo o a la biblioteca ^^ ja et diré el que!
un 10 per aquest poema! m'ha encantat de debó, aquesta sencillesa amb que ho expliques tot.. felicitats!

Fa temps que vaig amb presses, que no tinc per mi tot el temps que voldria i encara menys per passar-ho dasvant el pc. És una pena.

I a més, els últims cops que entrava a veure que tenies de nou (al tenir-te als preferits abans ho feia molt sovint) vaig estar molt de temps sense veure res de nou i ara m'he sorprès. I m'he alegrat de veure coses teves noves!

He començat per aquest i ja m'he hagut de parar.... m'ha agradat tant!

Et dono les gràcies per haver-me comentat, m'ha fe il·lusió saber de tu i rebre un comentari tant dolç...

Però sobretot et dono les gràcies per seguir escribint i obrir-nos un raconet del teu món!

Et segueixo llegint!

Mil petons!!!!! Salut!!!!

ostres, magnífic joc de paraules entre tu i tu, entre tu i ell, entre tu, ell i ella. Diàleg a tres bandes, masses preguntes, poques respostes, potser, falta definició i valor, valor per a ser sincer, valor per a canviar els rostres , valor per estimar, jo sempre dic que si estimes de cor, la por es converteix en amant tèrbol i finalment desapareix quan es comparteix el somriure... melancòlic, i dur el relat, molt bé, absolutament realista, però crec que la por de ser i compartir sobra.

Una abraçadota.

Per què l'amor ha de ser de veritat,
Per què la teva ànima no t'enganya,
Per què només enganyen les paraules
Mai els sentiments.
Amb aquests quatre versos m'he quedat... doncs amaguen moltes coses més enllà, i d'altra banda no són més veritat que la raó per estimar.
Fascinat. I content de descobrir-te, llegiré més de tu.
Força noia!
Brindo per tu i la teva poesia. Una nova abraçada, espero que ben rebuda.
Abraham

( i és que és ben complicat tot plegat... !).

Bé, aquí estem, intentant fer un coment sobre aquest text ple de preguntes enfocades des de dues persones diferents però que tenen un mateix "objectiu": la seva relació. I d'una tercera que queda en un altre pla, però que també hi té molt a veure.

( Fa ja uns dies, mentre pintavem per la teva room, vaig preguntar-te si t'agradava algú i vas dir-me que després "de tot el què ha passat", no. Però pel text, entenc que si. Bé, cadascú té dret a explicar allò que vol i a expressar el què sent ).

Les relacions entre les persones són complicades, ja ho diuen això. I tractant-se de l'amor, encara més (qui l'entengui que me l'expliqui... ja fa prou temps que me'n pregunto un munt de coses...).

Tres persones en joc: dos de les quals (pel que he entés) són parella, però una no ho acaba de veure clar. La tercera (que és qui narra les preguntes des de una primera persona, o sigui: tu), que l'estima i està esperant una resposta.

Et preguntes si cal esperar. Si val la pena seguir fent l'esforç per aconseguir el què vols. El temps ho "aclareix" tot, però és ben cert que moltes vegades ens sentim tan perduts i cansats que sentim que l'únic que podem fer és rendir-nos i tirar la tovallola.
Ell t'estima. Quan li diràs...?. Està dubtant. Dubte si és millor seguir com està o si fer cas als sentiments i deixar que els vostres cors parlin junts. (ostres... que cutre m'estic posant...).

Aix... pos nu sé silvi. No sé que més dir-te, perquè la veritat és que tampoc sé en "quin ambient o context" et bases (o sigui: que no sé ben bé a qui correspon cada "personatge"... i tampoc em posaré a fer una tésis... ja tinc prou mal de caps... ).

Però ja saps (com t'he dit molts cops, tot i que no em facis mai cas) que pots comptar amb mi pel "que vulguis". Si necessites parlar-nes amb algú, pos (encara que sigui la última opció...), doncs ja saps. ok?

Apali! que vagi molt bé!
Petons!

DUFI