Estimats llibres

Un relat de: kukisu

Que en són, d'antipàtics! Avui sí que s'ho han pres ben malament! Qui es deuen pensar que són, aquells joves desvergonyits, per escometre-la d'aquella manera davant de tothom, sense respecte ni consideració! Ella és una senyora i l'han de tractar com cal, sense ofendre-la!
A més, ja la coneixen d'anar-hi cada tarda, tan afeccionada com és a mirar els llibres, fullejar-los, contemplar-ne els dibuixos... Això li proporciona un goig indescriptible.
Però a ells què, tant els fa, de segur que no llegeixen ni els anuncis del metro!
Des que el Joan l'havia deixada, després d'aquell terrible accident en el qual va morir, hi anava molt sovint, a la llibreria. I mai, fins ara, no li havien dit res.
Avui, el vigilant l'ha avergonyida. Li ha anat al darrere durant tota l'estona que ha estat a l'establiment, i ha fet que tingués moltes dificultats per aconseguir aquell llibre tan desitjat: Qüestió d'amor propi, de la Carme Riera.
L'ha increpada en veu alta:
-Ja és aquí, altre cop? Faci'm el favor de vigilar què es posa a la bossa!
Després, dirigint-se a la dependenta, ha dit:
-Ja la tenim aquí altra vegada, la «boja».
La xicota, que és nova a la botiga, l'ha observada amb precaució i li ha mirat els peus: anava amb els mitjons curts de llana de colors que es va fer l'any passat i les sabatilles vermelles d'estar per casa.
Això ha fet que ella s'enrojolés i se'ls ha encarat, dient-los:
-Què passa, això és un local públic i vinc a veure els llibres! O és que potser m'ho voleu impedir?
Ells han intercanviat una mirada de complicitat i s'han quedat plantats al mateix lloc. El local era ple de gom a gom.
Mentre ho recorda, ara somrient, acarona el llom del llibre aconseguit tan arriscadament. Pren un bolígraf i hi escriu el seu nom i la data. Després el col·loca al costat dels altres a la prestatgeria.
Quan li escaigui, amb el llapis daurat que va regalar al Joan quan va fer els cinquanta anys, resseguirà les paraules, les frases, les idees que més la captivaran, fins a arribar a l'últim full... com seguint un ritual màgic imposat no se sap per quines forces ni raons, una vegada i una altra.

Comentaris

  • Entre trist i alegre[Ofensiu]
    Biel Martí | 15-06-2005 | Valoració: 8

    Entre trist i alegre aquest relat, doncs la vida d'ella és trista, però la devoció pels llibres i com s'ho pren, així com la forma que has fet servir per escriure, desperta certa animació, alegria o com se li vulgui dir. M'ha agradat, és senzill però transmet bastant.

  • Necessita els llibres ...[Ofensiu]
    mitral | 19-09-2004 | Valoració: 9

    Ella també té dret a estar entre llibres.
    Respecte per a ella que viu en el món de quan hi era el Joan.
    M'agradaria trobar-la i regalar-li uns quans llibres ,sense haver de passar per la vergonya de ser escridassada.