estimat

M'amago sota la llum,
que deixa anar el record,
d'un sentiment obscur,
dintre del nostre cor.

Sota ma pell aixuta,
entre la pluja i el foc,
que va cremant la lluna,
que posa sobre el nostre cos.

Retallo en el temps,
aquella etapa,
i fugint del nostre infern,
ens va cremant l'aigua.

Les meves mans enceses,
d'una extranya foscor,
que marquen aquelles taques,
que avuí ns han confós,