Estimat Pollancre

Un relat de: Akin

ESTIMAT POLLANCRE

Estimat Pollancre, en arribar al poble, quedí impressionada de tu, et vaig considerar un punt més d’interès de tants altres amb què compte la vila. Sentia que una porció teva formava part dels elements que constituïen casa meva, concretament, el jardinet. M’aportaves, il•lusió, exultació, música, m’aportaves vida! Em desconcertaves, però, quan cap a l’abril, maig, et desprenies d’un borrissol blanc que emblanquia la gespa, i, a la tardor, amb l’esfullament engroguies i amorronies el terra de fulles seques i groguenques, malgrat tot, et continuava apreciant. Et miro i, ara, ara no aportes res!

Estimat Pollancre ahir vaig rebre la notícia entristidora del podat que havies patit, vaig anar a comprovar-ho de prop, en sentí una sensació estranya, de tristor. Un calfred em passegí pel cos, el cor va fer una bolcada que em deixà atordida, l’aspecte tètric que mostraves em provoquí certa por, no deixo de pensar el sofriment que has hagut de patir. Em causa molta pena i melancolia quan miro per les finestres de casa i veig el teu esquelet, branques escorçades sortides d’un tronc llòbrec i depriment, però, no puc evitar-ho, no puc, i et miro. Tu et deixes veure, vols que et miri, vols que t’observi, vols que et parli, i et miro. Ho faig de reüll, amb sigil, no vull donar-te l’esquena, ara no, empro silenci i resignació mentre ho faig. Fitar-te em transmet recança, commiseració, llàstima i una buidor immensa, i et miro. A la nit, em provoques respecte, observar la teva silueta embolcada de l’única llum que se’t reflecteix, provinguda de la lluna tremolosa que també es lamenta de tu, sincerament, em despertes cert esglai, i et miro. Et miro i, ara, ara no aportes res!

Estimat Pollancre, sentir el soroll que provocaven en moure’s les espigades branques i el fullatge que et compongueren, em relaxaven tant que, més d’una vegada, aconseguí que m’adormí. Entenia la melodia provinent de xiuxiuejar que produïes quan el vent et feia ballar, podia interpretar el que volies transmetre’ns, el temps que s’hi fornia, intuïa el teu estat anímic, em feies tant de bé... Les emocions les definies amb l’aparença que manifestaves a cada època de l’any; a l’hivern, senties tristor pel fred que paties en quedar despullat per l’amolliment de fulles, a la primavera, desprenies alegria i simpatia en veure’t aflorar, presumies de diferents i espectaculars tonalitats que feien destacar en tu una màgia excepcional. A l’estiu, donaves un ventall d’aire extraordinari a les zones que es trobaven al teu entorn i, a la tardor, la visió que mostraves era de calidesa, el color del fullatge perdia lluentor, els colors s’enfosquien i matisaven, a poc a poc esgarriaves el teu cobert tan meravellós. L’aroma de verdor i de frescor que acostumaves a desprendre era fantàstica, ens impregnaves d’aquella essència que tant ens agradava, a més, feies que fos diferent, segons els mesos de l’any, i et miro. Tots i cadascun d’aquests processos, i la majestuositat, preciositat, elegància i personalitat que presentaves, et feien digne de ser admirat. M’embadalia i hipnotitzava contemplar tanta bellesa, tenies un follet amagat que et permetia oferir una estampa espectacular a tota hora, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Et miro i, ara, ara no aportes res!

Estimat Pollancre has quedat despoblat de molts animals que acostumaren a voletejar i sovintejar pel teu voltant, ells, han perdut on poder refugiar-se. La piuladissa que tant acontentament, joia, emoció ens aportà, i la tranquil•litat i relaxació que transmeté, trigarem anys i panys en tornà sentir-la. Innumerables vegetals esquitxats també per l’espantós sotrac, n’han quedat exempts de la zona ombrívola que els proporcionaves, li’n permetien guarir dels rajos potents i abrasadors de sol que, a les hores de més caloria, queien a dojo. Et miro i, ara, ara no aportes res!

Estimat Pollancre, has perdut l’encant que et feia ser tan carismàtic i especial, t’has vist immers en una astrugància i xambonada, indefens, desprotegit, desemparat, sense opció a defensar-te, tan sols resignar-te i plorar en silenci... Puc pressentir les llàgrimes que et brollen, és un plor de recança, desconsol, disgust i dolor per l’exhauriment tan profund que sents. Et miro i, ara, ara no aportes res!

Estimat Pollancre, no ets mort, encara que ho sembli, hi tornaràs a créixer, reviscolar i a aconseguir puixança, segur que sí, però, abans que hi tornis a ser com eres, passarà molt temps, qui sap-lo!! Malgrat tot, et continuaré regraciant tot allò de què he gaudit, et recordaré com l’arbre incomparable i inimitable que eres. No passaràs desapercebut, continuaràs sent contemplat, considerat i estimat, has de seguir sent amanyagat i respectat, has de ser històric, diferent de qualsevol altre arbre. Et miro i, ara, ara no aportes res!


Estimat Pollancre, per tot el que has aportat, aportes i aportaràs, continuo mirant-hi.


Akin
Gener de 2020

Comentaris

  • Sentiments[Ofensiu]
    MariaG | 09-05-2020

    Un desplegament de sentiments que ens mostra el teu amor pel pollancre i la pena que sents per la desgràcia que li han fet. Es nota que està escrit des del cor. Jo també desitjo que el pobre pollancre s'en surti d'aquesta i que ben aviat pugui lluir les seves branques plenes de fulles.
    Una abraçada.

  • El cor de l'arbre.[Ofensiu]
    Nil | 07-05-2020 | Valoració: 10

    Aquesta Oda al Pollancre o poll, xop o àlber negre, com a jardiner que sóc m'ha tocar el cor. Perquè tot el relat traspua una connexió emocional o diga-li energètica, amb l'ànima de l'arbre. Em va passa ami també un cas semblant, amb un xiprer tres voltes centenari que havia al marge d'una riera. Arbre que d'arreu s'albirava com una llança apuntant cap al cel. Però aquest morí socarrat pel foc. Però he de dir que jo potser, pel cap alt, hagués tant sols fet un concís poema, però mai hagués tingut el talent, la inspiració i la bondat d'arribar a crear un relat tan complet i majestuós com el teu. Salut perquè puguis tornar-lo a veure, amb els anys, tant frondós com abans. Nil.

  • Agraïment a Kefas[Ofensiu]
    Akin | 03-05-2020

    Hola, Kefas,

    Moltes gràcies pel comentari que has fet! He quedat bocabadada i expectant en veure les paraules que has utilizat per definir-me i relatar sobre l'escrit, m'agradaria poder gaudir d'aquest vocabulari que empres, el qual és meravellós.

    Mil gràcies!!

  • Voldria ser pollancre[Ofensiu]
    kefas | 03-05-2020

    Voldria ser pollancre i viure al costat de casa teva i encara que tinc terror a que em mutilin i passar molt de temps esguerrat, per tenir el teu afecte i sentir com la teva sang es barreja amb la meva saba i li dona força per refer els monyons i fer-los empènyer les branques ben amunt,  i tornar-les a poblar amb les fulles que t'acotxen amb la seva ombra majestuosa i ajunten el seu cant de murmuris amb el dels ocells que acullen, per poder sentir el plany de la teva ànima, em deixaria esporgar amb resignació, perquè la teva mirada amorosa compensaria amb escreix el meu infortuni.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Akin

4 Relats

6 Comentaris

217 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00