Estimat fantasma

Un relat de: Teresa

Inexistent. Així és com em sento.

De vegades penso que en qualsevol moment tot tornarà a ser com abans; abans de convertir-me en… aire?

Va ser de cop, en un instant. En un quiròfan, en una confusió, en un l’hem cagat. Desprès van venir els per què, els què ha fallat, els què podem fer.. ?

Jo sí que sé el que ha passat. Ho sabia fins i tot abans que passés. Segons abans que desconnectessin aquell aparell que feia piiiiiip, piiiiiiiiiip ja sabia que era tard, que no es podia fer res.

Inexistent i sol, aïllat de tots menys de mi mateix. Ni tan sols tinc por, només una angoixa molt profunda de veure’t trista, de no poder-me comunicar amb tu. I sé que t’esforces per imaginar-me feliç i amb el pensament em dius: “T’estimo, amor. En la distància, t’estimo”.

En la distància… Tu i jo estem en la mateixa distància, en la mateixa proximitat, en el mateix món; compartim el mateix instant, però sense veure’ns.

I he tornat sovint a aquell hospital on el teu record encara hi és, i esborro les llàgrimes que vas deixar gravades en l’aire, i et dibuixo un somriure de complicitat, d’aquests d’estic amb tu. Desprès et prenc de la mà i tornem a casa pel camí de sempre, mentre et faig petons i carícies.

I aquesta nit crec que m’has sentit perquè, quan has tancat la porta, has somrigut i fluixet, fluixet, m’has dit : Estimat fantasma, gràcies per quedar-te amb mi .

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Teresa | 02-07-2013

    Gràcies, Averrois, perl teu comentari.

    Certament, és un amor que va més enllà del cos físic.

    Una abraçada.

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-07-2013 | Valoració: 10

    ...molt tendre, així és l'amor, no el pot separat l'entrebanc del cos. És l'esperit el que estima de debó.

    Una abraçada.