ESTIMAT AMIC...

Estimat amic:

Si fotut estava, fotut estic.
L'assumpte de les hemorroides ja està solucionat. Vaig passar per quiròfan i l'operació fou tot un èxit. Prendat m'he quedat de la sanitat pública, company! Saps que ara als quiròfans hi ha servei de càtering? I quin càtering, noi! Demanes allò que més t'abelleix i t'ho vas menjant mentre els metges trafeguen. Cerveseta, pernil del bo, formatge..., de tot, va! I, si vols, el que va tallant el bisturí t'ho fan a la pedra davant de tu. Diu que es la moda als millors hospitals privats americans.. Jo, no m'havia de menjar l'almorrana, clar! Si haguera estat, posem per cas, un ronyó... La qüestió és que abans em feien cosa les operacions, però ara..., hi faria mort i vida, al quiròfan!
Amb tot, encara tinc molts de problemes de salut. L'ull de poll no para de punxar; les cervicals, triturades, que cruixen com si els hi manqués una bona greixada; l'hèrnia cada vegada més grossa; colesterol, tensió alta, diabetis... De totes maneres, tot menudall; sí, que allò que més m'angoixa i que no goso explicar-te més que a tu, amic, és que ja no se m'aixeca ni amb una corriola. No, que no, que no mou de cap de les maneres. Carn morta!
Com deia al principi: si fotut estava... I tu te'n riuràs en llegir aquesta carta, "bandido", que tu rei, que ja fa dos mesos que vas morir i no et fa mal res. T'enyoro molt! Guarda'm una cadira, que si això no vol pujar més..., tant se me'n fot tot!
Salut! I records per a tots els familiars i coneguts.


Postdata: t'he enviat una carta a l'infern i l'altra al cel, perquè no sé ben bé on estàs. Com sempre vas ser tan imprevisible!