estimarte..

El cel és fosc i els núvols no paren de plorar..
pq el teu rostre no poden contemplar.
Encara puc recordar el sabor dels teus llavis..
la dolçor de la teva mirada..
les teves carícies..
les albes al costat teu.
El meu cor està trist, pq nota la teva absència
Dels meus ulls no paren de néixer llàgrimes,
llàgrimes que es perden entre els meus llençols..
Intento no escoltar els teus passos entre la multitud..
i no veure el teu rostre entre les mirades
però no faig res més que pensar en tu..
i et veig allà on vagi.
Aquest dolor creix i creix i la flama que vas encendre en el meu interior..
fins i tot continua cremant.
Només 8 paraules poden descriure aquest imenso dolor i alhora amor per tu:
Et vaig estimar, t'estimo i sempre t'estimaré.