EstimART.

Un relat de: Misteric



És difícil d'entendre als profetes,

és difícil d'entendre als poetes.



Amb la ment, fàcil el progressar.



A la cadena del coneixement,

cada paraula du la pròpia baula.

Viure... és un art.. !



vol saber!...No vol el cor, entendre.



Fàcil és sentir, la seva resposta.



No més cal la pau, per tal

de poder-lo escoltar.










Comentaris

  • Mercès PERLADEVELLUT[Ofensiu]
    Misteric | 17-09-2019

    PERLA DE VELLUT | 15-09-2019 | Valoració: 10
    En general els profetes i els poetes són difícil d'entendre, aleshores la ment va evolucionant. Si la poesia és art al final el sentiment és realment és "estimART". Molt bé i vaja jocs de paraules que has compost en tot el relat.
    Molt bo i amb qualitat... Misteric
    Un salut.
    Perla de vellut.

    T'invite als meus dos relats últims que he editat, quan pugues i tingues temps. Gràcies mil...


    El difícil és fàcil i el fàcil difícil...tots som poetes tots som profetes...sobretot en ser nens...pot ser la gràcia sigui en créixer sense perdre el que som primer...l'art de viure...no serà l'art d'estimar? ...estimART...-te! ;-)

  • Viure i escriure és art.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-09-2019 | Valoració: 10

    En general els profetes i els poetes són difícil d'entendre, aleshores la ment va evolucionant. Si la poesia és art al final el sentiment és realment és "estimART". Molt bé i vaja jocs de paraules que has compost en tot el relat.
    Molt bo i amb qualitat... Misteric
    Un salut.
    Perla de vellut.

    T'invite als meus dos relats últims que he editat, quan pugues i tingues temps. Gràcies mil...

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

203622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà