Estimar en temps del coronavirus

Un relat de: llamp!
Difícil és estimar-te tan com ho sento en els temps de la distància,
quan l'alè pot ser mortal, el tacte que ens tenim pot ser letal,
i el sentiment de defallença em fa dubtar de la intenció, trivial
de necessitar-te en la meva vida, òrfena de tu en els moments vitals.

Sento la pressió de ser un perill envoltat de gent perillosa,
i sento emmalaltir de veure la malaltia venir, sense jo poder fer res.
Experimento l'afecte del teu mirar, mentre la llàgrima ens contamina
i ens aboca a una nostrada visió d'un futur incert i reclòs.

En l'alarmisme creixent creix en mi la manca d'amor, amor
que dibuixa un neguit inescrutable en el sí de la meva ment malalta,
en no poder posar nom a allò que qüestiona el fet d'apropar-se
i sentir-se prop de l'altre, sense témer l'innombrable.

És allò invisible, que tanmateix és present en nosaltres,
qui ens pren i ens aboca a la desconfiança i a la distància
dels moments en què toca confinar-se i allunyar-se del contacte humà
en els que es manifesten els dols dels éssers estimats.

Malvisc, pensant què serà de tu i de mi, més enllà del destí unívoc,
que tard o d'hora se'ns farà assumible per tal de transcendir.
I, en aquest balanceig del pèndol que avança sens aturador
és quan començo a discernir la teva faç, nítidament preciosa.

Tremebunda pandèmia, que ens deixarà secs, no sense abans prometre
que tota inclemència inadvertida, però procaç, serà vençuda
per tota la humana força que revitalitzarà l'aire en el que dormim,
i farà net de tot allò que contamina la veritable essència de ser.

Serà per mi un grat honor fer-te palesa la meva misèria,
i saber que no és la única, però és la més humil de totes,
i malda per murmurejar-te que ja no sóc res sense tu,
ni els altres són menys sense nosaltres, per tot l'amor que ens devem.

Estimarem, en els temps de la incertesa, sota el parany de
veure'ns assetjats per forces d'ordre major, en els que l'amor
no ens deixarà a l'estacada, sinó que florirà amb major força
i unirà les ànimes, més enllà del potencial contagi.

És en tot allò que ens separa allò que trobo més a faltar,
no obstant, és en tot allò que ens uneix allò que ens reunirà,
sigui en la distància, sigui en la candor d'unes paraules benèvoles,
per fer-te saber que et sento propera en el sí de la conjuntura.

I em sento protegit de saber que hi ets, que em cuides, i em tens
present en el sentiment que comparteixo amb tu, de reciprocitat.
Perquè ets la meva igual, i jo et seré sempre fidel en la igualtat,
malgrat els temps del coronavirus ens ho fagin passar magre.

Hi haurà qui traspassarà, sense haver-se pogut defensar,
però la major defensa que tenim és saber-nos estimats,
saber-nos en el pensament de l'altre i saber-nos contents
que hi ha algú en qui confiar-li els nostres secrets.

Sentir-nos recolzats per la humana veritat ens farà immunes
a aquesta pandèmia que potser algun dia ens va castigar,
però que serà tan passatgera, com nosaltres som passatgers
en un món on l'amor és aquella energia que ho mou tot.

Comentaris

  • Amb suport mutu...[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-04-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut "llamp"
    L'estimació ho pot tot. Però ara es temps d'estimar amb el cor i no tocar la mà...

    Tu i jo sabem, com activistes que som, que el Suport mutu, és una de les píndoles que ajuda a superar la soledat també de la pandemia. Tu mateix ho expreses molt bé en aquest fragment:

    "Sentir-nos recolzats per la humana veritat ens farà immunes
    a aquesta pandèmia que potser algun dia ens va castigar,
    però que serà tan passatgera, com nosaltres som passatgers
    en un món on l'amor és aquella energia que ho mou tot. "

    Tot i que no soc gaire de llegir poesia, m'ha fet il.lusió saludar-te també per aqui, tan virtual aquest lloc... Espero que ens podem trobar aviat!
    Molts ànims, molts, molts, i t'envio una abraçada cibernètica!

    Romy Ros ;)

  • Estimar[Ofensiu]
    Canela fina | 03-04-2020 | Valoració: 10

    Només ens quedarà això, estimar. Ho descrius amb minuciositat delicada i també realista en les teves paraules.
    Les batalles es guanyen amb el cor i d'aquesta en sortirem reforçats, l'amor sempre guanya.
    Una abraçada ;)

  • Descripció perfecta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-03-2020 | Valoració: 10

    Aquest temps del coronavirus hem de tindre precaució en la distància, perquè és mortal rosant la mà o besant a l'amant. El contagi està descrit tan minuciosament que és així, com és. La meua enhorabona, LLamp.
    Perla de vellut
    T'espere en la meua pàgina, quan tingues temps. Gràcies.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: