Cercador
Estimar, amb la força de no odiar.
Un relat de: onatgeEstimar, amb la força de no odiar.
Un somriure sense motiu, almenys sense descobrir-lo.
La vida s'escapa com la desafiant bellesa
d'un pit de vint anys, amb la insolència
davant de la força de la gravetat...
Una mirada sense ninetes, els ulls perduts.
Els llavis sense besada, només la clivella de gel.
Les mans amb l'ànsia de perdre el fred.
Potser tot és només un somni.
La fiblada de la felicitat, de vegades quan arriba
troba la pell massa dura, altres massa prima...
Cada dia sol de paraula, que el vent
faci córrer els núvols del silenci. Quan vulgui ser
ric de silenci, vull triar jo.
La companyia del mot, la fecundació de la paraula,
l'orgasme del diàleg.
Res no és un tu, o un jo.
I en el silenci, la felicitat plena d'una pausa.
El tremolar dels sentiments,
el fred a flor de pell, l'esgarrifança amb causa.
Estimar sense entendre-ho a l'inrevés.
Caminar amb peus de plom si cal, però caminar.
Sentir el fred, però no tenir l'ànima freda.
Estimar amb la força de no odiar.
Tenir el somriure de pares coneguts.
Saber el motiu, sense preguntar-se el perquè...
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
392575 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com