Estimant una vampiressa

Un relat de: Gica Casamare

Catalin acaricia la pell freda i de to cerós de Laila. És d'una suavitat extrema, que et convida a gaudir-ne el tacte sense parar. El noi besa aquesta pell amb tendresa.
Se la mira, té els ulls tristos, no són els de la fatiga diürna que pateix com a vampiressa (aquí, cal remarcar, que els vampirs com a éssers nocturns perden part de les seves facultats quan el sol és ben present, les llegendes que expliquen com esdevenen una muntanya de pols amb el contacte del sol són una estupidesa).
- Què passa Laila?
- Ja ho saps, ha arribat l'hora.
- No m'ho pots fer això, amor meu, ara no em pots deixar, jo vull estar amb tu per sempre.
- No pot ser, Catalin, no penso convertir-te amb un ésser com jo, mai!
- Però vida meva, jo t'estimo i desitjo l'eternitat al teu costat.
Laila s'aixeca del llit i es tapa amb el llençol rebregat, que vol fer servir de mur entre ella i Catalin.
Fixant els seus ulls mòrbids, amb les pupil·les estranyament dilatades, li diu:
- Ja saps que si pogués desitjaria la mortalitat, esperar el descans, viure els dies amb la intensitat que provoca el saber que s'acabaran. Jo no et puc condemnar a no viure, no et condemnaré a la rutina eterna. El més bell de la vida és saber que s'acaba.
- Laila, no ho diguis això. El més bell de l'amor és viure'l, imagina viure'l eternament!
- Tu no saps què és l'eternitat-. Una ganyota de desdeny es dibuixa en la cara pàl·lida de Laila, mentre es gira d'esquena al seu amant.
- Però fins ara, tu tampoc has conegut què és l'amor. Que no ets feliç amb mi?
La vampiressa no respon.
- Laila, amor - Catalin es posa davant d'ella, mostrant-li el coll - mossega'm i segella la nostra eternitat.
- No saps què dius... segellaria la teva eterna dissort. No penso xuclar-te la sang ni donar-te la meva.
- T'ho suplico, amor, fes-me vampir... sense tu la vida no és res per a mi.
Laila se'l mira de dalt a baix, si pogués plorar li cauria una llàgrima galta avall, però els vampirs tenen els ulls eixorcs. Li posa la seva mà freda al pit, palpant els batecs del cor inexistents en ella, sota una pell que gairebé la crema. Li acaricia el pit lleument esquitxat de pèls.
- D'acord.
Un somriure se li dibuixa a la cara d'ell, ràpidament s'asseu al llit tot mostrant el coll, disposat a què la seva amada el porti a l'eternitat.
Laila s'apropa lentament, amb la cara inexpressiva, com sempre, però amb una tristor resignada en els seus ulls morts (quina gran paradoxa vampírica!). Obre la boca lentament alhora que els seus llavis, inflats de tant xuclar nit rera nit, toquen la delicada pell del coll de Catalin, situa els ullals damunt i, mentre ell li acaricia el turmell, els hi clava d'un moviment sec que el fa estremir per després començà a xuclar-li la sang.
Ell li agafa amb força el turmell, confia en ella, veu que camina cap a l'infinit.
Ella, però, no para de xuclar-li la sang, fins que li acaba i el cor de l'amant s'atura al no tenir res a bombar.
La pell de Laila ha agafat un to més rosat, la seva temperatura ha augmentat. S'aparta de Catalin i aquest es desploma, mort, damunt del llit.
S'eixuga la sang que li regalima coll avall, s'acosta al cos immòbil de Catalin i li xiuxiueja a l'orella:
- T'amo massa per condemnar-te a la meva no vida. Has mort feliç, estimant-te i estimant-me: seràs eternament feliç en el teu descans i en el meu infinit record.
Laila el besa i es vesteix per anar-se'n a caçar. Eternament.

Comentaris

  • Molt expressiu[Ofensiu]
    filladelvent | 23-08-2005 | Valoració: 9

    Sí, un relat fictiu i relaista a la vegada, ple de sentiments i amor per part d'aquells que no en tenen...

  • Sense paraules[Ofensiu]
    mistika | 22-07-2005 | Valoració: 10

    Hola!
    Sók la Místika!
    He llegit el teu relat i vaja me qdat sense paraules, és fantástik :). Kin final!
    Jo tb tik relats de vampirs: Odet, vampiressa i princesa de la nit. Les dues són tan...aix no ho sé, mentres llegia notava un...feeling.
    Bé doncs que estàs convidat
    AdEWssS: Místika

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com