Estima'm

Una paraula ben curta i alhora ben contundent... efectivament, vol dir molt, té un sentit més ampli del que pugui anar més enllà de les seves 7 lletres.

El raguitzell de comentaris que hi tens no té pèrdua.... però és clar, cadascú és com és i el seu prisma és unic. Em quedo amb els comentaris assenyats.... espero que sàpigues a qui em refereixo.

Una abraçada.

doncs rellegint el meu comentari crec que em vaig passar bastant. Suposo que tots tenim el dia tonto, i em sap molt de greu que tu, que evidentment no en tens cap culpa, en paguessis els plats trencats.

De totes maneres, volia dir que en el fons (tot i que costa de trobar) el meu comentari no era destructiu, sinò que t'animava a anar més enllà a l'hora d'escriure. I això només ho faig en qui crec (en la meva modesta opinió) que té capacitat de fer-ho, que en té fusta, vaja!

Finalment volia afegir alguna cosa al meu comentari inicial, potser per matissar el que vaig dir, que no per justificar-ho. He vist moltes persones al meu voltant, i fins i tot jo mateix ho he viscut, que s'han ensorrat pensant que sense algú no podien viure. I algú que m'era proper fins hi tot va cumplir la seva "amenaça". Així que per a mi no es broma dir
"Estima'm,
perquè només visc per tu.
Estima'm,
el meu cor per tu batega."
Ja sé que parles "metafòricament", però crec que és una postura psicologicament dolenta per a les persones, i als meus amics els intento fer veure que estimar no és això... De fet vaig escriure un text sobre això: "Frases d'amor que no volen dir t'estimo".

Bé, espero de tot cor que segueixis escribint més i més, i que mai ho deixis de fer, pels meus comentaris o pels de qualsevol altre.

Boig!

Pensa, que és impossible que la nostra manera de ser i de fer agradi a tothom.
Sortosament.

I pensa, que el primer que has d´estimar-te molt
a tu mateix ets tu. Tu, ets el teu millor amic que podràs tenir.

I la teva poesia, al primer que ha d´agradar és a tu.
Mai escriguis res pel que diguin o pensin els altres.
Tu ets una persona unica i irrepetible i els teus paràmetres regeixen tan sols, pel teu ésser.

No t´arrosseguis per l´amor de ningú. Ningú val tant!

Un petó!

helena

PD: si et consola, jo, t´estimo des de ara.

Trobo ofensiu el comentari de boigboig.

La poesia és subjectiva.

Ningú té el dret de dir, qué és poesia i qué no.

Ho he trobat cruel fins i tot.

Si un té aquest pensament, hi formes més sublims

de dir les coses.

salutacions

si saps explicar el que sents, enlloc de repetir com un lloro "estima'm" "estima'm".
Per molt que ho repeteixis no faras sentir RES de RES a ningú.
Segur que podries intentar escriure poesia. El problema és que no ho intentes: vius enganyat pensant que això que fas ho és. Potser t'ho han dit masses vegades.
I ho sento si fereixo els teus sentiments, però potser ja és hora que algú et desperti i et posis a treballar.

Boig!