Estimada entre flocs rosats

Sigiloses són les teves passes;
hi ha un coixí verd sota els peus.
Deixes al descobert les teves pupil·les,
ràpidament , em veus.

El sol acaricia el foc del teu cabell
i marca la teva blanquesa de pell,
i un somriure en els teus llavis
que desitjo besar amb anhel.

L'aire fa cantar els braços del cirerer,
que florits no fan més que riure.
I en una branca l'oreneta fa de mestra,
ensenyant a volar als qui comencen a viure.

Però en aquell moment no me n'adono;
es veu clar que m'he enamorat.
I la meva esperança acaba aquí,
estimada entre flocs rosats.