Estimada amiga meva

Al escriure't, m'agradaria pensar que celebro victoriosa la teva derrota, però mentiria al afirmar tal cosa. Fa mesos que no formes part de la meva vida, fet el qual m'honra. Encara que no puc negar que he estat pensant en tu, doncs mostrar-te indiferència no aconsegueixo, com saps bé el meu amor per tu és agre i el meu odi etern. Ahir mateix sense anar més lluny, ja saps quan, com i perquè vas aparèixer en els meus pensaments. Deixa'm dir-te que no se com va ser que em vaig despertar un matí i vaig saber el que tenia que fer, i des de llavors que ja no tornes. Tot i que em vaig plantejar que per al meu benestar el millor fora no fer cas algun aquells que m'aconsellaven, doncs veia amb desgrat com em perjudicava allò que m'obligaven a prendre. Al final saps bé que no va haver-hi altre remei que ser forta, fer el que em dictaven i controlar ja saps quines coses. I si ara puc afirma que em sento bé no és gràcies a ningú, més que a mi mateixa. Tan sols aconsellaria que sempre és bo comprendre que es pot tenir tot, començant per salut, que sens dubte és el més important.