Estima lliure

Agarrau tot . I veste'n. Eu agarre tot. I men vaig. Buide l'armari. I també em buide jo. La certesa que tot ixirá bé però la incomprensió de l'ara, la rabia i la inseguretat. Però de front, amb una cima per arribar i amb uns obstacles que vèncer. Men vaig d' un lloc on et fan creure que tu eres la boja ,quan els bojos són ells. I amb açò, un pilar que em manté en peu acaba de caure , però l'estructura segueix forta per seguir avant. Seguir avant per a aconseguir allò que realment importa. La meua felicitat . Sóc un pardal davant d'un precipi amb unes ales fornides amb les quals alçar el vol i ser lliure. Realment tot acaba resumint-se amb la llibertat. La llibertat de decidir allò pel que vols lluitar i amb qui vols lluitar. I jo, jo em sent lliure estimante. Tinc més força que mai . I ara, soles has de somriure per a què oblide aquest incomprensible món i seguisca enlairanme amb força. Perquè soc lliure i perque JUNTES som lliures estimant-nos.