Estic sola

Un relat de: argelich

Estic trista,
no sé que em passa.
La rutina,
la lluita,
les noticies…
Tot m'afecta,
i espero temps millors.
Veig el meu entorn,
és igual que jo,
no veig alegria,
veig tristesa als ulls de la gent.
Més que tristesa,
veig desengany.
Tots esperem,
però que esperem ?
El fi de la vida,
amb l'envelliment del cos.
Això és el que veig,
res de bo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: