Cercador
Estic morta de por
Un relat de: ITACANo se si aixecar-me d'aquesta cadira, cada pas cap a demà em fa tremolar. Ara són les sis de la tarda i no trobo gent per el pis, pels somnis.
Les meves llàgrimes comencen a rodar i la por simplement no em deixa anar, els nervis fan un pols amb les poques hores que falten, perquè la por torni aparèixer i així quatre llàgrimes marquin el meu rostre abans de veure aquelles estrelles que mai brillaran.
No se com explicar que estic morta de por.
Comentaris
-
Sempre endavant!![Ofensiu]La Princesa Mononoke | 14-10-2005
Hola bonica!!
T'entenc, jo ara mateix he fet un pas molt bèstia en la meva vida, les grans decisions sempre fan molta por, però el que tinc claríssim és que la por no em privarà de res... quan les llàgrimes em tiren enrere alço el cap, em fai un petó a mi mateixa i em dic per dins...
... sempre endavant princesa!!
A mi em funciona, prova-ho!!!
Un somriure de revolta contra la por ;-) -
Quina por![Ofensiu]Sol_ixent | 14-10-2005 | Valoració: 8
Hola Clara!
A tots ens passa en algun moment de la nostra vida, si ens parem a pensar podem tenir por de tot i de tothom, però, com diu una cançó: "no sé com fer-ho, però hem de ser valents...".
Una abraçada maca!
Sol_Ixent
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
141994 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada