Estic morta de por

Un relat de: ITACA

No se si aixecar-me d'aquesta cadira, cada pas cap a demà em fa tremolar. Ara són les sis de la tarda i no trobo gent per el pis, pels somnis.
Les meves llàgrimes comencen a rodar i la por simplement no em deixa anar, els nervis fan un pols amb les poques hores que falten, perquè la por torni aparèixer i així quatre llàgrimes marquin el meu rostre abans de veure aquelles estrelles que mai brillaran.
No se com explicar que estic morta de por.

Comentaris

  • Sempre endavant!![Ofensiu]

    Hola bonica!!
    T'entenc, jo ara mateix he fet un pas molt bèstia en la meva vida, les grans decisions sempre fan molta por, però el que tinc claríssim és que la por no em privarà de res... quan les llàgrimes em tiren enrere alço el cap, em fai un petó a mi mateixa i em dic per dins...
    ... sempre endavant princesa!!

    A mi em funciona, prova-ho!!!

    Un somriure de revolta contra la por ;-)

  • Quina por![Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-10-2005 | Valoració: 8

    Hola Clara!

    A tots ens passa en algun moment de la nostra vida, si ens parem a pensar podem tenir por de tot i de tothom, però, com diu una cançó: "no sé com fer-ho, però hem de ser valents...".

    Una abraçada maca!

    Sol_Ixent

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.